una mica de historia

Assumpte: una mica de historia Dc Abr 01, 2009 2:34 pm

Hola companyies i companys, sembla que la letargia del fòrum continua latent, he decidit fer una mica de historia per refrescar els inicis d'aquest mon que ens interessa.

Des de molt abans que els romans arribessin a envair La Britània, actualment Anglaterra i arribessin a tot el nord d’Europa amb els seus exercits, creences i tots els seus aspectes del complex imperi burocràtic que no penso discutir, poblaven aquestes vastes terres i en la major part d’aquest continent, els celtes, estaven organitzats en grups tribals i també en constant comunió amb les forces elementals de la natura, cosa que de mica en mica i a traves molts anys, hem perdut de forma preocupant.
Tota societat, tribu, clan o unitat familiar requereix d’una estabilitat constant per poder-se relacionar amb el seu passat, els seus records i fins i tot els seus esdeveniments futurs, tot per forjar un vincle directe amb les forces de la natura i a la fi poder controlar l’equilibri pràctic del grup, dia a dia i estació a estació.
Els nostres avantpassats tribals eren molt conscients de això i no menys els celtes i els gaèlics, per que des de els seus origens indoeuropeus varen tenir que recorre grans distancies buscant noves terres, recol·lectant i caçant, en definitiva mol units a la terra, als bossoc i als paratges naturals i a les seves condicions climàtiques locals on es trobaven. Entre ells hi havien uns grups molt especials, que tenien com a primera tasca encomanada la de memoritzar en versos tots els coneixements i la història de les respectives tribus o clans per transmetre-ho oralment, amb la curiositat que ho feien de pare a filla i de mare a fill com era costum. Amb freqüència, la responsabilitat de guardar tal coneixement i de la seva transmissió queia, per tradició, en determinats clans o famílies. Així doncs, el curs de la història i les nissagues familiars continuaven en la ment d’infants i d’adults, aquesta tradició oral arrossegava un immens bagatge de simbolisme tenint un paper clau realment força important, arribant fins els nostres dies com histories i contes d’aquells de prop del foc que normalment ens explicaven la gen mes gran, les nits mes fredes de l’any. Així poc a poc sorgí tot una forta cultura que esdevingué amb dues branques importants, per una banda la Màgica com a respecte al mon natural i per altra la seva vessant mes religiosa, en molts escrits i documents les dues tendències s'arriben a confondre i pràcticament no les diferencien, per tant ho deixo com a una interpretació més intima i persona, que cada un en tregui les seves pròpies interpretacions.

La actual Wica, barreja d'aquests dos conceptes de religió i màgia, és la tradició esotèrica més pura i antiga d’Occident.
Si profunditzem una mica en la nostra historia descobrirem que s’ha volgut portar les arrels de la antiga Màgia europea en una direcció incorrecta. Sempre s’ha dit que son la Càbala o el Cristianisme esotèric el vertader camí de la religió hermètica d’occident, però si analitzem els origens, ens n’adonarem que ambdues naixen en l’orient mitja exportant-se a cop d’espasa i sacrificis fins les nostres terres, introduint-se amb més o menys sort.

Tant sols la Màgia celta com a tal neix i creix amb la civilització pròpiament europea. De les estepes Russes a les Illes Beneïdes, dels països Escandinaus a la zona septentrional entre les Ries Baixes fins el cap de Creus amb part d'Aragó i Catalunya endinsant-se fins i tot en la meitat nord de la península. Els europeus del neolític, establiren i fundaren el culte a la Gran Mare o Deessa Blanca i al seu consort i fecundador, el Deu Home o Deu banyut.

La Gran Mare tenia tres dimensions, la Noia Verge o Donzella, la dona o Mare Fecundadora i la vella o Dona Sabia. El deu masculí es trobava dividit en una part benigna Deïtat Solar, la Llum i per un altra Deïtat Fosca, el Mag de les Tenebres i de les Regions dels Morts.

El paral·lelisme que podem observar amb la Santíssima Trinitat en primer lloc i de Deu i Dimoni en segon lloc no es casual dons l'església Catòlica sempre s’ha anat adaptant a les antigues tradicions per pura qüestió de supervivència. De la mateixa manera la fe dels antics celtes, segons diuen, s’adheria a la seva quíntuple divinitat, oficialment panteista, però en el fons monoteista.

A més de tots aquests conceptes sobre Deu, els celtes tenien també amb gran estima i reverencia a la natura. Als arbres, a les flors, a les pedres, als rierols i d’altres fenomens naturals que els hi assignaven noms i personalitats i els veneraven profundament. Precisament per apreciar aquestes energies com filles de la Mare Terra, a la màgia celta se l’ha denominada guardiana del llamp verd. El verd es el color sagrat de la màgia celta i de la mateixa Deessa Blanca.

Les antigues creences es basaven en el culte i respecte per la Mare Natura i a partir de aquí, es desenvolupa l’idea d'interconnexió de tots els éssers vius, que són els seus fills.

Segurament els paleoeuropeus adoraven també a les forces de la Natura a qui van divinitzar i varen donar noms i uns atributs propis, a partir de aquí es va formant un panteisme diversificat amb una influencies molt forta per parts dels grecs, que varen deixar les primeres constàncies escrites dels celtes.

Amb el avanç de l’agricultura, comença a créixer la importància de la fertilitat de la terra i la riquesa dels ramats. Els deus que representaven a les forces de la natura foren quedant més com a subtils energies de gran força individual i la Gran Mare (Deessa Blanca), juntament amb el fecundador de la natura, el Deu Home o Deu Banyut, es convertiren en el centre de tot el culte de les tribus europees.

El culte de la Deessa, es remunta a uns 10.000 anys, època en que el respecte a la feminitat i el culte als misteris de la procreació estaven en alça. El culte a la Deessa, va fer el desenvolupament de l’agricultura, les arts, l’arquitectura, la literatura i la justícia que tindria un període força llarg d'estabilitat.

Més tard, els pobles indoeuropeus del centre del continent es convertiren en tribus conqueridores i guerreres; que es van expandir en busca de millors temperatures i terres més bones, això va fer canviar els seus valors espirituals; es a les hores, aprofitant la decadència romana, quant el cristianisme s’introdueix fen-se fort cada cop més entre la gent de les ciutats, que ja tenien els valors masculins ben consolidats en contra dels femenins, (la Deessa), s'adorava al sol i al home com a guerrer en contra de la natura (neix el monoteisme absolutista).

El Cristianisme neix a l’Orient Mitjà i poc a poc és converteix en la religió de moda, en oposició als habitants del camp i zones boscoses, que per el seu contacte directe amb la natura continuaren fidels a les antigues creences.

La veritat és que el Cristianisme va fer molts adeptes, conquerí, no sense problemes a les classes polítiques, en una època en que l’imperi roma arribava a la fi del seu mon conegut; acabant dominant als governants, els quals temien el poder arrossegador de les masses.

Era una religió nova i atractiva, veritablement, però a causa de les manipulacions dels primers pares de l'església, és convertí en una organització política perillosa i despòtica per als qui no compartien les seves idees i directrius.

Fins l’aparició del Cristianisme totes les tendències místiques havien conviscut sense cap problema, inclòs els adeptes d’una religió buscaven equivalències en la resta; però l'església organitzada ja com a poder polític no va respectar res i destruí segles i segles de cultura, tradicions i al propi sistema de civilització, de vegades ocultant informació i d’altres fent-la desaparèixer o disfressant-la, fen veure que la versió cristianitzada era més antiga i per tant la guia ha seguir. A partir d’aleshores l'església va anar influint en el poble a sang i fetge fins arribar al punt més àlgid, (La Santíssima Inquisició).

Fou el període més infame de la seva historia que, autoritzada a la península per una bula papal l’any 1478. No va ser abolida fins el 1834. Quasi tota la gent que practicava la tradició Màgica i també d’altres es varen veure obligades a actuar en la clandestinitat. S’ha calculat que uns nou milions de persones foren torturades i assassinades durant la persecució que va haver per tot Europa.

S’ha de dir si mes no, malgrat tot i en honor a la veritat que les diferents barreges culturals, no fan més que enriquir la pròpia civilització, s’hi no fos per alguns obscurs interessos humans com, el poder, la cobdícia, etc. Que son els vertaders obstacles que tant sols fan d’empitjorar i empobrir el progrés i la evolució mes natural de l’home, actuant com a fre evolutiu.

La mica d’introducció històrica aquí exposada, es dons necessària per entendre millor l’arrel principal d’aquesta cultura, que durant tant de temps ha estat perseguida i ocultada. Finalment, com les llavors que després d’arribar el moment i les condicions idònies es prepara per poder germinar i sorgir de nou a la llum d’una forma natural. Sembla dons que el renaixement actual de la màgia te un significat que va més enllà del simple fet del desencant espiritual i de les tensions i dificultats que aquesta societat ens esta abocant.
Que la Deessa il·lumini els vostres camins.

Assumpte: Re: una mica de historia Dl Abr 13, 2009 10:25 pm

Per comensar dirte que es una introdució a la historia molt interesant.

Sols voldria afegir un parell de coses, tal com els descrius els celtes queden com un conjunt de tribus pacifistes que al final es van tornar violentes, deixam matitzar que els celtes del seu neixement a la seva mort van ser una tribu conqueridora i violent, nomes fa falta veure l'expanció que van tindre i que totses les seves histories mitiques.

Les teves conclusions em semblen idonees, i esperancadores, esperem que aixi sigui i que un cami pacifista i naturalista, sigui el quin sigui, apareixi en la nostra societat de forma natural pero amb força.

Per finalitzar crec que per entendre el moviement Wicca o Wica s'ha de parlar dels seus creadors, que la Wicca es algo bastant modern. No podem parlar de la wicca com a una tradició antiga, ja que la rede wica i/o el credo i tot lo demes s'ho van treure de la maniga Gerald Gardner i els seus contemporanis.

Dit tot aixo... k en penseu els demes?

Assumpte: Re: una mica de historia Dt Abr 14, 2009 2:11 pm

Hola Azrael, tens raó quant dius que la Wica es actual, poder m'he expressat malament. El que volia dir que la Wica com a concepte es un recull de les tradicions i costums paganes provinents de la religió i màgia més pura i antiga d'Europa, afegint tot el que se l'hi ha afegit de romàntic en l'actualitat.
Els celtes ni eren pacifistes ni tampoc tribus guerreres, com la imatge que se'ls hi va voler donar des de l'imperi romà per uns evidents interesso polític i militars, pensa que la historia sempre la escriuen els guanyadors, en la seva primera expansió es tractava de tribus de caçadors, recol·lectors i no eren gents bel·ligerants, es barrejaven amb facilitat amb la poca població que trobaven al seu pas, en la seva expansió. Entre ells tenien forces trifurques que consistien en intentar robar el màxim possible de dones de les tribus veïnes, procés natural per millorar la espècie i les poques víctimes solien ser homes, com es natural.
La forma romana per conquerir europa, era enviant diplomàtics i comerciant per convèncer al cap de les tribus, que eren encolomats de presents, per més tard enviar les seves legions amb l'excusa de protegir-los dels seus enemics. La violència celta va començar quant els romans tenien ocupat pràcticament tot el territori i en Vercingètorix aconseguir unir la majoria de tribus, encara que hi ha va ser massa tard. Normalment la violència més forta va sorgir de l'opressió exercida per els romans, de la destrucció de la identitat i cultura Celta.
Hi ha estava espantat per que creia que en el fòrum no hi quedava gent.
Esperem que aquests desitjos en un futur no molt llunya esdevinguin solides realitats. Nosaltres i posarem la llavor.

Assumpte: Re: una mica de historia Dt Abr 14, 2009 11:01 pm

sisi, ja t'havia entes. El que pasa es que avegades cal fer de contrabalaça, k vist desde fora poden semblar les coses molt diferents.

I es curios pero si la historia la escriuen els vencedors.. menys amb el vietnam... pero despres, sabent k la historia es partidaria tendim a propiciar l'altra part, pero no equilibrant, sino descompensant en sentit contrari.

Si la veritat esta bastant aletargiat el forum, pero aviam si es reanima i i participem tots.

Salutacions

Assumpte: Re: una mica de historia Ds Set 12, 2009 4:19 pm

Hola, aquesta introducció a sigut molt instructiva i interessant. Només vull afegir en aquest fracment un parell de detalls:

""A partir d’aleshores l'església va anar influint en el poble a sang i fetge fins arribar al punt més àlgid, (La Santíssima Inquisició).

Fou el període més infame de la seva historia que, autoritzada a la península per una bula papal l’any 1478. No va ser abolida fins el 1834. Quasi tota la gent que practicava la tradició Màgica i també d’altres es varen veure obligades a actuar en la clandestinitat. S’ha calculat que uns nou milions de persones foren torturades i assassinades durant la persecució que va haver per tot Europa.""

Com molt bé dius la Santa Inquisició es la bojeria més gran de la fe cristiana i un horror que en aquella epoca seria equiparable a L'holocaust ( si em permeteu la comparació ). Tot i que de les 9 milions de persones mortes i torturades la majoria eren dones, us pot semblar una mica inventat però e realitzat amb antterioritat un petit treball personal sobre aquest tema i les dones eren victimes potencial per les seves ocupacions: llevadores, herbolaries... Tant pel seu contacte amb la natura, com per alleujar el dolor del part ja que la "Santa" Inquisisió considerava que el dolor del part era el castig de les dones per el pecat original d'Eva.
Segurament si heu vist el codigo Da Vinci us sonara el "MALLEUS MALEFICARUM" un llibre horroros d'on parla de la identificació, prevenció, tortura i mort de bruixes i bruixots. Aquest llibre es real, el van escriure dos monjos germanics i tot i ser ilegal (la "santa" seu del vatica no el va autoritzar i van falsificar la autorització) va ser tant popular que tots els jutjes en portaven un. A part també ensenyava la manipulació en els interrogatoris i no para d'afirmar que les dones som inferiors i per tant més properes al contacte amb el dimoni, per la nostra inferioritat física i mental.
De fet aquest llibre es pot consultar on-line, menys la tercera part que és la que parla de les tortures i morts. No us el recomano ja que per experiencia el horripilant. Evidenment no me le llegit tot perquè es molt pesat pero si que n'he fet una lectura rapida. I s'entèn que la gent tingues tanta por i que aquest miserable lllibre proboques tantes morts.

_________________
Amb l'ajuda dels deus i de la magia mantingueu el cap serè i recordeu que la llibertat es el poder, no us deixeu doblegar per la gent que us intenta canviar perque ser bruixa o bruixot es una llibertat desconeguda pels altres. Estigueu en pau amb l'univers i la natura, i el vostre poder serà més gran.

Assumpte: Re: una mica de historia Dj Set 17, 2009 5:36 pm

Hola!!. Com molt bé s'ha explicat el Malleus Maleficarum va ser una horrible obra feta per Heinrich Institoris Kramer i Jacob Sprenger, dos monjos alemanys del s.XV. Que els cabrons (perdó per la paraula) van tenir els collons de publicar tot i que aquest llibre no va ser aprovat per la majoria del profesorat de la Facultat de Teología de la Universitat de Colonia. Com o van fer?, pues falsificant l'aprovació de tota la facultat sencera!!

Però clar, les coses dolentes sempre s'escampen més ràpid, i el contingut del llibre ja había traspassat ingents límits quan van descobrir l'estafa.

Però es que hi ha hagut milers d'actes en contra "nostra", per exemple (segons he llegit al Libro completo de la Brujeria de Buckland, a l'any 1586 l'Arquebisbe de Trier, no se sap ven bé d'ón, però va extreure'n la conclusió de que el bruixots eren els responsables del fred i les gelades de l'hivern!!!

Es que estaven bojos o què?

Per sort la societat está evolucionant poc a poc, i no sé vosaltres, però a mi em dona la sensacó de que les persones cada cop més miren cap al passat i les religionas antigues...

Assumpte: Re: una mica de historia Dj Set 17, 2009 7:04 pm

Si que o fan, però per desgracia molts dels jovents d'avui en dia no els interessen aquestes coses. Només el interessa divertir-se amb tota l'expresió de la paraula.
Jo evidentment també m'agrada divertir-me però tinc la capacitat de mirar el món que ens envolta i reflexionar detingudament. Quan arribi el dia tothom entendrà que el camí que seguim ara a nivell mundial ens ha destruït tant a nosaltres com al món.

_________________
Amb l'ajuda dels deus i de la magia mantingueu el cap serè i recordeu que la llibertat es el poder, no us deixeu doblegar per la gent que us intenta canviar perque ser bruixa o bruixot es una llibertat desconeguda pels altres. Estigueu en pau amb l'univers i la natura, i el vostre poder serà més gran.

Assumpte: Re: una mica de historia Dv Set 18, 2009 3:04 pm

El que jo volia fer es una petita ressenya de tot el que es va fer per no perdre la memòria històrica, que sembla una cosa que es sol oblidar ham certa facilitat, podem entrar en detalls i fins i tot, no molt llunyans en el temps, encara que entenc que això es més una voluntat personal d'esbrinar la realitat i veritat de la historia, com sabeu, sempre molt manipulada, sobretot i depenent de qui l'expliqui, intentant dimonitzar i perjudicant als perdedors o infidels, sense anar més lluny avui en dia encara en tenim moltes mostres.
Les tres religions monoteistes més poderoses de la historia i sorgides del mateix lloc, han sembrat i segueixen sembrant de mort el planeta i sempre i sobretot, amb nom de deu.
També els intents fructífers de cristianitzar les cultures paganes com per exemple la celta. Recordeu l'obra èpica del Rei Artur i els Cavallers de la taula rodona?. Va ser escrita per un monjo angles amb bon intent de cristianitzar aquelles costums paganes, mireu si no el paral·lelisme que i trobem amb el Rei Artur i els seus dotze cavallers, amb Jesucrist i els dotze apòstols tots dos lluitant en contra dels fariseus.
Avui la manipulació s'ha sofisticat a uns nivells increïbles i el poder eclesiàstic ha passat a un segon estadi més subterrani, canviant-se per altres poders més maquillats i globals.
Tothom es pot divertir i tenir criteri al mateix temps, es una qüestió de consciencia, encara que es millor viure en un mont virtual que no en un de real i que els demés s'espavilin, el mon real es ple de dificultats i sense afrontar la realitat dels problemes es viu millor, de moment.

» el forum està una mica estancat?
» història de Catalunya
» Una història sense títol
» mites, llegendes, història....