hola a tots i totes, el món de les plantes no s'atura. o això espero.
avui parlaré dels principis actius: els principis actius son diferents elements químics que trobem en determinades parts de la planta; per això ens pot interessar recol.lectar-la tota o una part determinada. s'estimen uns 12.000 principis actius, i altres substàncies que tenen les plantes, que afecten l'organisme, i representen només el 10% de tots els constituents orgànics del regne vegetal, però no patiu, només posaré els més generals.
àcids orgànics:
els trobem als fruits. tenen diverses propietats, com diürètiques i activar els moviments peristàltics. els principals àcids orgànics són el màlic, el cítric, el tartàric, el làctic, el gàl.lic, el fòrmic de les ortigues, l' acètic del vinagre, el salicílic, amb efectes febrífugs, antiinflamatoris, anticoagulant...
alcaloides:
son compostos nitrogenats complexes, alcalines, de naturalesa bàsica, acció fisiològica enèrgica i poden ser molt tòxiques, fins i tot mortals, en dosis molt petites.
de vegades la planta sencera conté alcaloides, però en general son els òrgans en formació i creixement els més rics en aquest tipus de principi actiu.
es troben a les cèl.lules, dissoltes en el líquid vacuolar, es poden presentar combinades amb diversos àcids, forman sals, citrats, oxalats o poden formar part de la composicó de glucòsids complexos.
són un grup de substàncies homogènes, com els pròtids, grúcids, lípids, son compostos complexox de fórmules complicades.
els alcaloïdes, es denominene adoptant el nom de la planta que els produeix.
com per exemple l'acònit aconitina, la atropina de la belladona, atropa belladona.
o segons l'acció que exerceixen, sempre amb el sufix -ina.
moltes plantes poden tenir una petita cuantitat d'alcaloides, però per a que es consideri alcaloidífera es necessari que contingui com a mínim un 1 x 100 d'aquesta substància.
els efectes que acostumen a tenir a l'organisme son:
alteració del sistema nerviós central
alteració del sistema nerviós vegetatiu
acció excitant (efedrina) o paralitzant
acció sobre la tensió arterial
acció anastèsica, al.lucinògena, sedant
acostumen a tenir un sabor amarg. interpretant-se com un mecanisme de defensa, el vegetal preveu de la seva toxicitat.
sempre que una planta porti alcaloides l'hem de tractar amb precaució. algunes plantes conegudes. els contenen, però en cuantitnats molt baixes i no resulten tòxiques, però s'han d'administrar amb moderació.
majoritàriament son verins vegetals molt actius, dotats d'una accio específica.
la medicina els empra en estat pur i la seva administració requereix control mèdic.
segons la seva composicó química i per la seva estructura mol.lecular es poden dividir en varis grups, com per exemple:
fenilamines: capsicina del pebrot, o colquicina del còlquic.
alcaloides isquinoleics: morfina, etilmorfina, codeïna, papaverina, continguts al opi de la adormidera
alcaloides indòlics: ergometrina, ergotamina i ergotoxina, dels cereals.
alcaloides quinoleics: peduncle foliat de la ruda
alcaloides piridínics i peperídics: ricina, del ricí, trigonelina de l'alholva, cicutina, verí de la cicuta.
alcaloides derivats del tropà escopolamina i atropina de la belladona
alcaloides esteroides: arrel de l'èbor, dulacmara o aconitina....
i altres.
com els alcaloïdes poden ser molt perillosos, si no s'administren correctament, hi ha plantes que per la seva altra cuantitat d'aquesta mena de substàncies han estat prohibides per als herbolaris.
com per exemple la ruda, que a part de ésser una potent herba per les bruixes, la seva arrel es abortiva i per lo tant prohibida per als herbolaris.
que els essers de llum us il.luminin, sobretot als moments de foscor.