hola a tots i totes, perdoneu que tot estigui anant tan espaciat, però darrerament vaig una mica de vòlid.
olis essencials:
anomenats terpens, són concentrats de substàncies grasses líquides de presència oleaginosa, extremament volàtils i altament aromàtiques, tenen un o més components químics derivats del terpé(alcohol, aldehids, cetones, èsters, fenols, nitrogen, sofre....). algunes d'aquestes substàncies són el limonè, l'eucaliptol o cineol, la càmfora, el linalol, el pinè, trementina, el timol, etc...fins aproximadament 3.000 substàncies diferents.
segons la seva estructura es clasifiquen en:
hemiterpens, monoterpens, sesquiterpens, diterpens, triterpens, tetraterpens i pliterpens.
exemples de :
monoterpens: citral, geraniol, pulegona, càmfora, borneol, canfè.
sesquiterpens o irioides: anomenats lactones sesquiterpèniques o principis amargs. són derivats del geraniol, un oli essencial. algunes plantes que contenen iridoides són l'harpagofit, la valeriana, la genciana o les fulles de l'olivera. altres sesquiterpens són :farnesol, nerolidol, cadinè, carofliolè i satonina.
diterpens: fitol, component de la clorofila; àcid abiàtic component més important de les oleoresines de les coníferes.
triterpens i esteroides: compostos de gran interès mèdic, com les saponines i heteròsids cardiotònics (glucòsids), actúen sobre el cor de diverses maneres. com la digital i el baladre (nerium oleander), conté principis digitalinics, oleandrina, per la seva toxicitat s'ha deixat d'emprar en medicina, figura en la llista de plantes reservades per a la investigació, elaboració de soques homeopàtiques, fórmules magistrals,etc. avanç s'havia utilitzat per la pesca mitjançant enverinament als peixos.
es formen com un subproducte del metabolisme secundari d'algunes plantes. aquests olis s'acumulen en determiants teixits, a l'interior de cèl.lules o en dipòsits d'essencies, sota de l'epidermis dels pèls glandulars situats en varis òrgans, a les glàndules superficialso en els espais intercel.lulars i als vasos secretors.
el contingut d'essencies en els vegetals arriba al grau màxim amb el temps estable, càlid i assolellat. aquest serà doncs, el millor moment per la recol.lecció. per una altra banda el control microscòpic de la cualitat dels olis essencials ens ensenya que aquestes cèl.lules adopten formacions característiques.
aquestes substàncies són molt delicades s'han de guardar en recipients ben tancats i protegits de la llum, ja que l'exposició a la llum les oxida ràpidament i l'aire fa que perdin les seves qualitats es polimeritzen, es transformen en resines i perden la seva olor i la seva acció característica.
s'extreuen per destil.lació al vapor de les plantes fresques o dessecades, tot i que també es poden extreure premsant en fred els fruits i les substàncies per mitjà de l'escalfor, que capta els vapors emesos, els condensa mitjançant refrigeració aèria o d'aigua i recull el producte essencial. són presents a moltes plantes, especialment a les aromàtiques, labiades i compostes. es fan servir en cosmètica, perfumeria i medicina en forma de colònies, ungüents, inhalacions, banys, pediluvis, etc.
un exemple el trobem en el linalol, un alcohol terciari persent en diverses plantes.
en ús intern s'han d'emprar en dosis molt petites (gotes), ja que són compostos molt concentrarts i poden produir irritacions al sistema digestiu i a les mucoses, cosa que requereix control o recomanació del facultatiu.
així es fan servir com a expectorants, s'el.liminen toxines dels pulmons i antiinflamatoris de les vies respiratòries superiors, farigola, eucaliptol.
digestius, farigola, menta, camamilla.
diürètics fruits del ginebró.
calmants, antiespasmòdics i espasmolítics, melissa, espígol, camamilla...
antisèptics farigola, sajolida,
desinfectants bucals sàlvia i alfàbrega,
antisèptics urogenitals, vermífugs, estimulants i tònics carminatius, colesterolemiants, laxants, dermatològics, etc.
també es fan servir per a neutralitzar o millorar el gust de determinats medicaments.
olis grassos:
son esters, la materia més densa de l'oli essencial.
indicats per a fer emulsions, purgants i per a finalitats alimentàries i industrials.
són olis vegetals liquids a temperatura ambient. el fred els perturba i solidifica. són insolubles a l'aigüa però molt solubles en disolvents orgànics com el cloroform i l'acetona.
entre els olis no secants es pot citar el d'oliva i atmella.
olis semisecants: cacahuet, girasol i colza.
olis secants: linaza i adormidera.
el de ricí es laxant.
els olis grasos s'empren per fabricar remeis i amb finalitats alimentícies i industrials.
pectines:
polisacàrids pertanyents al grup dels mucílags. formen gels que s'inflen en contacte amb l'aigüa, qualitat gelificant, característica que les fa adequades per a la fabricació de pomades i gels, i com aditius en l'indústria alimentària, com ara en melmelades i gelees. són presents en nombrosos fruits i hortalisses, com ara els cítrics, les pomes, les maduixes o les pastanagues. bàsicament tenen un efecte digestiu i laxant son fibres hidrosolubles que regulen l'activitat intestinal.
principis amargs:
irioïdes sesquiterpens o lactones sesquiterpèniques:
els pobles primitius consideraven que el que era amarg, donava força i es podia curar una enfermetat bebent una beguda amarga. en herboristeria les plantes amargues s'han considerat desde sempre com molt eficaçes. a la centaura menor, els alemays li vàren donar el nom d'herva dels mil florins degut a l'estimació que li tenien a la planta.
fisiologicament l'amargor produiex un xoc a l'organisme a conseqüència del cual certs reflexes fan treballar algunes glàndules que produeixen diferents humors.
com a familia botànica on abunden els amargs són les compostes: camamilla, dent de lleó, té de roca, esparmallac o herba de sant joan, donzell, artemisia, card marià, bardana, carchofa...
són hepàtics, tònics, antiinflamatoris, antiespasmòdics, astringents, antimicrobians, antimigranyosos i estimulants del sistema circulatori.
alguns poden provocar dermatitis per contacte.
els principis amargs es poden classificar en tres grups:
amara tònica o amargs purs: estimulen la secressió dels sucs gàstrics i bliliars. facilitant la digestió o estimulen la gana, com aperitius, exerceixen una acció tònica general. un exemple sería la genciana.
amara aromática:
presenta un sabor amarg, aromàtic, a més de principis amargs conte olis essencials o essencies que li aporten altres propietats. per exemple el donzell.
amara acria:
te un sabor amarg i picant. son rares les plantes d'aquest grup entre les plantes medicinals europees. a les propietats estimulants digestives dels principis amargs se li suma una accio estimuladora de la circulació. per exemple el gingebre.
quinones:
compostos fenòlics aromàtics. es troben als vegetals superiors, en els fongs i en els bacteris.
les naftoquinones es troben en els vegetals superiors, com la juglona (noguera), la seva acció es antibacteriana i fungicida; les antraquinones també tenen propietats purgants.
resines:
oxidació dels olis essencials, es troben sobretot a les coníferes. serveixen per preparar ungüents i liniments, i per a altres aplicacions etnobotàniques.
saponines o saponòsids:
són glucòsids mucilaginosos que en contacte amb l'aigüa fan sabó amb propietats detergents, saponària.
tenen interès famacològic a dos nivells: per aplicació directa i indirecta per obtenir fàrmacs per síntesi química.
tenen efecte hormonal, són diürètics, antiinflamatoris, digestius, expectorants i desinfectants de les vies urinàries.
en dosi molt altes poder ser vomitius, tenir efecte hemolític (descomponen els globuls vermells) irritar les mucoses del sistema digestiu( irritants químics amb dosis expectorants que actúen incrementant les secrecions de les mucoses bronquials).
fins aquí terminologia part 8....espero que d'aquí poc seguim amb la part 9 i diría que es la darrera i ja podre seguir amb les plantes....usos medicinals i màgics.
que els éssers de llum us il.luminin sobretot als moments de foscor
Calendari
Dv Nov 12, 2010 11:02 am
