hola a tots i totes, perdoneu que estigui anant tot tant separat, espero que d'aquí poc, tot pugui anar més seguit.
glucoquinines o insulines vegetals:
son substàncies que actúen sobre la glucemia; també se les anomena fitoinsulines. apareixen en els següents vegetals: vaines de la mongeta sense llavors (fructus phaseoli semine) sumitats de la galega, herba galegae, fulles del nabiu.
aquestes plantes, desecades, entren a la composició de tisanes antidiabétiques, emprades en el tractament compementari de la diabetis.
fenols:
també anomenats compostos o glucòsids fenòlics. es poden dividir en dos grans grups:
els precursors dels salicicats, substàncies antiinflamatòries, antireumàtiques, febrífugues, analgèsiques, antiagregants plaquetaries, etc. són l'origen de l'àcid acetilsalicílic, aspirina.
els arbutòsids. un exemple molt interessant és la hidroquinona, es el principal glucòsid amb propietats antibacterianes urinàries, que trobarem a la boixerola, l'arboç i en alguns brucs.
altres compostos fenolics tenen propietats hepàtiques, la cinarina de la carxofa, els cardioprotectors, antitumorals, hormonals,etc.
fitohormones:
hormones vegetals son substàncies de composició química molt complexa.
es tracta cuasi sempre de biocatalitzadors que actúen sobre el creixement i els intercambis metabólics, bioestimulants. es troven, per exemple, el el lúpul, l'anís, la salvia, servera, malvalisc, bossa de pastor, civada i pastanaga
fitosterols:
són greixos d'origen vegetal que no tenen colesterol, és més, competeixen amb el colesterol en ser absorbits pel sistema digestiu i en dismiueixen l'absorció. un excés d'aquests esterols vegetals pot reduir l'absorció d'algunes vitamines, i que no és recomenable que els prenguin les dones embarassades i els nens menors de cinc anys.
flavonoides, flavones:
es tractra d'un tipus de fenols avanç anomenats vitamina P.
són glucòsids groguencs, d'olor estimulant i tonificant, que es troben a moltes plantes, són els responsables de la seva coloració, i foren emprats durant segles per tenyir llana, seda, cotó...
són cardioprotectors, venotònics, antiagregants plaquetaris, reguladors de la pressió sanguínea, com l'arç blanc.
actúen sebre la premeablilitat de les parets dels capil.lars pretegint, així els vasos sanguinis i alleujant les malalties venoses, com ara l'arteriosclerosis, la hipertensió, les varius, etc.
entre els flavonoides trobem l'esculina, la rutina, ruda i el rutòsid, galzeran, l'hesperidina , pròpia d'alguns cítrics i que en combinació amb la vitamina C produeix un efecte beneficiós sobre el cor i la circulació sanguinia.
alguns tenen efectes diürètics, antiinflamatoris, antioxidants, espasmolítics, antitumorals, quercetina, antioxidant, cardioprotectora i anticancerígena, especialment casos de pulmó, mama, còlon, ovaris, estómac i bufeta, poden ser:
bioflavonoides:
substàncies amb un gran nombre d'efectes biològics relacionats amb activitats antioxidants, antimicrobianes, anticancerígenes, antial.lèrgiques, cardioprotectores, circulatòries, antiflebítiques, etc.
isoflavones:
molècules que , sense ser hormones, supleixen el paper dels estrògens naturals. els components més importants són la genisteïna i la daidzdeïna.
els fitoestrògens són substàncies d'origen vegetal que tenen una estructura química semblant.
les isoflavones destaquen per la seva acció hormonal, ja que poden proporcionar beneficis en patologies hormonodependentes, la qual cosa les fa molt recomanables per a les dones durant la menopausa i postmenopausa.
les trobarem als llegums, especialment a la soia o al trifoli de prat.
també redueixen el nivell de colesterol i el risc de patir transtorns cardiovasuclars; són antioxidants, antitumorals, redueixen el risc d'osteoporosi i bamé són antial.lèrgiques.
ja sé que avui ha estat curt, però un altre dia posaré més.
que els éssers de llum us il.luminin, sobretot als moments de foscor