Poema al gran Déu Cornut
Escolta ara les paraules del Gran Deu Cernnunos, el guardià de totes les coses salvatges y lliures, l’encarregat de les portes de la mort, el que tot citat té que contestar.
Jo sóc el foc dins del teu cor, el desig viu de la teva anima. Jo soc el caçador del coneixement i el buscador de la buscada divina; Jo soc qui em mantinc en la obscuritat de la llum; Soc a qui han cridat a mort. Soc el consort i company de ella a qui adorem.
Atent a la meva crida, vine a mi i aprèn els secrets de la mort i la pau. Jo soc el blat en la collita y la fruita en els arbres; Soc qui et condueix a casa. Flagel·lació i passió, la espasa i la sang son els meus regals per a tu.
Cerca’m en el bosc salvatge i en l’alta muntanya, busca’m en la intensa obscuritat. Jo que he estat anomenat Pan, Herene, Osiris, i Hades. Parlaré amb tu en la teva cerca. Vine, balla i canta, viu i somriu, aquesta és la meva adoració.
Tu ets el meu nen, i jo soc el teu par. En les ales rapides de la nit jo soc qui et posa als peus de la gran mare per a renéixer i tornar a ser un altre cop.
Tu que penses buscar-me, saps que soc el indomat vent, la fúria de la tempesta i la passió de la teva anima. Busca’m amb orgull i humilitat però millor que sigui amb amor i força. Per això esta la meva trajectòria, no vull al dèbil i al temeròs.
Escolta la meva crida en les llargues nits de hivern i estiguem junts guardant la terra quan ella dorm.
Traduit per Azrael