terminologia part 6

Assumpte: terminologia part 6 Dl Ago 23, 2010 8:27 pm

hola a tots i totes, ho sento moltissim, no haver pogut escriure res fins ara, no per vacançes, si no per la casa..."un follón" espero accepteu les meves disculpes pel retard, els que heu tingut vacançes, espero que les hagueu gaudit, i per a tu roure, espero que no hagis tingut molta feina.

anem amb els glucòsids, que com vam dir :

els glucòsids són molècules que procedeixen de la síntesi entre un sucre, glucona i una altra molècula no glúcidica, aglucona o genina, amb l'eliminació d'una molècula d'aigua en l'enllaç, aquest enllaç s'efectúa mitjançant un pont d'oxigen. els glucòsids també s'anomenen hereròsids.

la clasificació dels diferents grups de glucòsids es fa segons les característiques químiques de la genina, que pot ser un alcohol, un fenol, o una substància que contingui nitrògen o sofre.

els glucòsids es troben dispersos per tota la planta, de vegades, a les fulles, flors i arrels. es troben en les cèl.lules i contingut vacuolar.

els representants d'una mateixa familida botànica produeixen genines de característiques químiques similars.

els més importants en fitoteràpia son:

glucòsids sulfurats:

els glucòsids sulfurats, contenen sofre que els hi aporta certa acció antisèptica.

entre les plantes amb glucòsids sulfurads tenim la ceba i l'all.

la ceba conté un glucòsid sulfurat anomenat disulfur de alilpropil i per aquest principi actiu es deu la major part de les seves propietats. es rica en enzimes d'acció dinamitzadora sobre la digestió i el metabolisme,i en oligoelements (sofre, ferro, potasi, magnesi, flúor, calci, manganès i fosfor) vitamina A, varies del grup B, C i E, flavonoides i glucoquinina que actúa sobre la glucosa a la sang.

la seva accó és expectorant i pectoral, ja que és mucolítica i antiinflamatòria, hipotensora, diurètica i depurativa, fluidifica la sang, actúa contra la formació de coaguls.

l'all conté disulfur de alil que li dona el seu típic aroma, l'enzima aliinasa i vitamines A, B i C. son també substancies altament volàtils que es disolen amb facilitat en els líquids i gasos. transportades per la sang impregnen tots els òrgans i teixits, sobre tot els pulmons i bronquis, ronyons i pell. si frotem un all a la planta dels peus, a la poca estona tindrem el sabor a la boca.

com a propietats direm que és hipotensor, fluidificant de la sang, hipolipemiant, hipoglucemiant, antibiòtic i antisèptic general, desintoxicant i vermífug. es poden prendre d'1 a 3 dents pel matí tallats en petits troços i empassats amb aigua. també poden prendre's en càpsules o perles.

està desaconsellat en dosi elevades en cas de menstruació abundant i a l'embaràç, ja que fluidifica la sang.

glucòsids fenòlics simples:

com fenòlics simples tenim els silicilats. que son uns compostos químics responsables de moltes coloracions de les flors. i es troben en gran quantitat en els quitrans. es trova també a l'escorça d'alguns arbres com el salze i l'àlber (alamo).

son sòlids cristalins amb una olor picant característica. la seva acció és càustica. s'empra a l'indústria per obtenir resines sintètiques, herbicides i colorants. l'indústria farmacèutica l'empra per preparar àcid salicílic.

els salicilats tenen efectes febrífugs, sudorífics, antipirétics, analgèsics i antirreumàtics. es troben sobretot a la familia de les salicàcies, per exemple el salze blanc.

un altre glucòsid fenòlic és la arbutina, present en moltes ericàcees, com l'arboç, el bruc, el nabiu i la boixerola, la seva acció és desinfectant de les víes urinaries, sobre tot quan la orina té un ph alcalí. la arbutina en contacte amb l'orina alcalina es transforma en hidroquinona. aquesta substància es presenta en forma de vidres transparents, que en contacte amb l'aire s'oxiden. s'empra en l'industria com reveladors fotogràfics i en medicina com a desinfectants urinaris.

glucòsids cumarínics:

substància aromàtica d'olor similar a la vainilla, el seu nom prové de la llavor del cumarú. el cumarú es el nom indígena d'un arbre originari de sud américa. es seu perfum recorda al de l'herba recén tallada i s'empra per perfumeria com exaltador i fixador. aquest aroma es sent més profundament cuan la planta s'ha assecat.

es troben persents sobre tot a la pell d'alguns cítrics, en algunes herbes i a les fulles de diverses verdures. certs derivats de la cumarina s'empren en medicina per les seves propietats anticoagulants i venotòniques.

algunes plantes que porten cumarina son el meliot i el freixe. el meliot s'empra per perfumar el tabac de pipa, també en la fabricació de medicaments d'acció estimulant de la circulació linfàtica.

dins del grup de les cumarines, tenim les següents:

fraxina, del freixe
anglicina, de l'angèlica
bergaptè, del julivert
aesculina, del castanyer d'indies
herniarina, de la herniaria
xantotoxina, de la ruda

hi ha cumarines tòxiques, com el dicumarol del meliot fermentat, que s'empra per fabricar productes destinats a matarrates, actúa com anticoagluant de la sang o antivitamina K que impedeix la formació de la protombina i produeix hemorragies internes i la mort.

glucòsids flavònics:

també anomentats falvonoides o flavones. es una substància que rep el nom pel color que tenen les plantes riques en aquesta substància. flavus vol dir groc. a l'edat mitjana ja s'empraven per tenyir la llana, la seda i el cotó.

es tracta d'un grup molt variat de substàncies es troven sobre tot a la familia de les primulàcies. s'han aillat fins a 70 flavones. alguns derivats dels flavonoides tenen efecte sobre la permeabilitat dels vasos capilars. entre altres es troven la rutina, hesperidina i quercitina.

els flavonoides es divideixen en:

flavones: apigenina i luteolina

flavonols: kaempferol i quercitina

flavanonas: eriodictiol

isoflavones: son molècules que, sense ser hormones, supleixen el paper dels estrògens naturals. els components més importants són la genisteïna i la daidzdeïna.

els fitoestrogens són substàncies d'origen vegetal que tenen una estructura química semblant les isoflavones destaquen per la seva acció hormonal, ja que poden proporcionar beneficis en patologíes hormodependents, la qual cosa les fa molt recomanables per a les dones durant la menopausa i postmenopausa.

les trobarem als llegums, especialment a la soia o al trifoli de prat.

també redueixen el nivell de colesterol i el risc de patir transtorns cardiovasculars; són antioxidants, antitumorals, redueixen el risc d'osteoporosi i també són antial.lèrgiques.

bioflavonoides: son substàncies amb un gran nombre d'efectes biològics relacionats amb activitats antioxidants, antimicrobianes, anticancerígenes, antial.lèrgiques, carioprotectores, circulatòries, antiflebítiques, etc.

calcones: buteína

aurones: sulfuretina

rutina:es toba a la ruda i als cítrics

herperidina: es troba en alguns cítrics

la hesperidina es una substància que acúa en sinergia amb la vitamina C, potencía la seva acció. algunes plantes que contenen flavomoides contenen aiximateix viatmina C, com per exemple l'arç groc i el rosal silvestre.

assajos al laboratori han comprovat que actúan sobre el cor i la circulació sanguínea.

indicacions terapèutiques dels flavonoides:

fragilitat capilar: debilitat vascular i cuperosis

enfermetats venoses: prevenció d'accidents hemorràgics en hipertensos, venotòniques, millora trastorns com varius, hemorroides, cames cansades, rampells i úlceres.

oftalmología: retinopatíes, deficiencia a la circulacó reitniana.

també tenen certa acció espasmolítica, diurética i per als arterioescleròtics.

glucòsids antraquinònics:

els antraquinónics o antraquinodes pertanyen al gran grup de les quinones; aquestes poden ser benzoquinoes, naftoquinoes i antraquinones.

les antraquinones son pigments, vidres grocs insolubels en aigua, emprats per la síntesi de colorants, i deriven de la antracita, que és un mineral ric en carboni.

a l'any 1832, químics francesos van obtenir una substància que van anomenar antracè i fou el primer colorant mineral. fins aleshores tots els tints procedíen dels vegetals.

tenen un efecte purgant i aquest depèn de la digestibilitat del pigment per la bilis. son absorvits a l'intestí prim pero actúen a l'intestí gros. exciten les terminacions nervioses locals del sistema nerviós autònom, amb el que provoquen un augment del peristaltisme, alteren la mucosa intestial. el seu ús ha de ser ocasional i per resoldre restrenyiment orgànic, funcional o degut a tractaments amb alguns farmacs. l'ús prolongat pot produir colitis amb diarrees i dolors abdominals, fins i tot trastorns al metabolisme.

necesiten de 8 a 12 hores per exercir la seva acció i es troven en algunes plantes com: closca sagrada, fràngula, sen, ruibarbre, sèver de l'alòe i caña fístula.

el seu ús està contra indicat en alguns casos, com embaràç o hemorroides, degut a que les antraquinones provoquen afluència de sang a la regió pèlvica, en el cas d'embaràç hi ha perill d'abortament i en cas d'hemorroides, s'aguditza l'inflamació.

una altra antraquinora, la naftoquinona es la plumbagina de la drossera, Drossera rotundifolia, que exerceix un efecte preventiu sobre el broncoespasme colinérgic i es antibacteriana.

glucòsids saponòsids:

constitueixen un grup de glucòsids que peresenten com a característica més important la capacitat de dispersar-se a l'aigua produïnt abundant escuma.

el seu nom vé de l'arrel de la saponaria, molt emprada durant l'antiguitat degut a aquesta propietat.

actúa com a fluidificador de les mucositats, per lo que està indicada en tots els casos en què es vulgui exercir una acció expectorant. aixímateix és un bon diurètic i totes aquelles plantes que contenen saponines estimulen el ronyó provocant la diurèsis.

cal destacar que tenen també una acció hemolitzant, es a dir, que destrueixen glòbuls vermells o hematíes. la sang es corverteix en una mena de laca transparent. hi ha plantes que els contenen en una quantitat molt important com el ciclamen, éssent una planta molt tòxica.

que els éssers de llum us il.luminin, sobretot als moments de foscor

Assumpte: Re: terminologia part 6 Dj Ago 26, 2010 6:22 pm

Iur, t'admiro!!!
Quina feinada, i amb aquesta calor!!!!!!
Que la Deesa et segueixi acompanyant

» terminología part 1
» terminologia part 4
» terminología part 2
» terminologia part 3
» terminologia part 5