els usos de les plantes

Alfals:

Nom científic: medicago sativa L

Família fabàcees

Descripció:

Planta herbàcea, perenne fins a 70cm d’alçada, el tall es erecte, les fulles son trilobulades i flors de color violàci, s’agrupen en ramillets terminals i laterals

hàbitat:

creix en sembrats, cunetes, erials i pastos. Es cultiva com a forratge.

Distribució:

Nativa d’Europa, nord d’Africa i d’Àsia, es cultiva a moltes parts del món

toxicitat:

moderada

Floració i recolecció:

Floreix a la primavera i es manté fins a finals de l’estiu. Es recullen durant aquesta estació les sumitats florides.

Principis actius:

Vitamintes A,B,C,D,E i K, sals minerals, ferro, potasi, fòsfor, calci i sodi, saponòsids, alcaloides e isoflavones.

Propietats:

Antihemorràgica, antianèmica, estrogènica, digestiva, remineralitzant.

Indicacions i comentaris:

L’alfals es revela com a magnífic reconstituyent natural. Es una important font de sals minerals i vitamines. Es un aliat de persones que padeixen anèmia i de cualsevol altre organisme debilitat, per cuant contribueix a accelerar la recuperació i acurta les convalescències. Ajuda a recuperar la gana i a absorvir els nutrients dels aliments sense que produeixi rebuig o inapetència i afavoreix una digestió normal. Té un clar efecte beneficiós sobre la coagulació sanguínea es un bon remei per prevenir embolies i de l’arteriosclerosi, ajuda a mantenir els nivells de colesterol correctes. Es una planta antihemorràgica molt útil per tallar pèrdues nasals, gàstriques i uterines, així com ferides i esgarrapades, varius i hemorroides. Es un complement útil per la dona, al regular les funcions ovàriques de transtorns menstruals, menstruacions excessives i durant la menopàusia. Es aconsellada per afortir els osos, el reuma i la osteoporosis, tambè en casos d’avitaminosi, desnutrició, desgana per estrès i ajuda a retrassar l’envelliment.

En l’antiga medicina tradicional china, les fulles d’alfals eren consideradees un prodigiós remei contra desordres digestius. Conta la tracició que l’alfals fou portada per Darío de Grecia cuan es disposava a conquistar atenes.
Actualment es planta com a farratge per el ganat, l’alfals s’ha considerat un aliment molt nutritiu i es consumeix en verdures i amanides, sustitut d’espinacs i truïtes d’alfals.

Presentacions i dosis:

Infusió tres tasses al día, tintura, pols, gotes d’extracte fluid, càpsules o comprimits, fins a 500mg en tres dosis, en germiats de llavor i en suc de planta fresca en comprimits, fins a 800mg en tres dosis.

precaucions:

no s’ha de fer coincidir el consum d’alfals amb tractaments d’estrogens o anticoagulants i s’ha d’evitar per pacients amb lupus eritematos, una enfermetat que afecta al sistema inmunitari.

Propietats màgiques:

Element: terra

Planeta: venus

Poders: prosperitat, contra la gana i diners.

Usos màgics:

Es guarda a casa per protegir-se de la pobresa i la gana. Es millor col.locarla en un tarret dins l’armari o despensa. Es crema i esparceixen les cendres per tota la propietat per la mateixa finalitat. S’utilitza en rituals de diners.

que els éssers de llum us acompanyin