Els cicles temporals Celtes:
El dia celta: El dia celta comença amb la posta de Sol
El mes celta: Comença amb la Lluna plena
El any celta: Comença per Samhain.
L’any és divideix en dues meitats, la fosca i la lluminosa. Com a nota curiosa direm que, el matrimoni estava prohibit durant la meitat fosca. Samhain era el començament de la meitat fosca de l’any; i la meitat lluminosa començava en el punt oposat, l’1 de maig, o Beltane. Entre aquests dos punts queien Brigantia, o Imbloc (l’1 de febrer) i Lugnassadh, o Lammas (l’1 d’agost), dividint en quatre parts, l’any celta. I entre aquests quatre punts, que son les festes del foc, és celebren els solsticis i els equinoccis, que es tracten de festes contemporànies, coneguts com els quatre Albans.
Les estacions celtes com he dit eren sis i estaven molt més integrades amb els aspectes naturals del transcurs de l'any, que les que tenim en l'actualitat, més astronòmiques.
La primera començava el 24 de desembre fins al 6 de març. Era l'estació en la que la natura dormia i també temps de descans l'activitat que es feia, tant sols l'imprescindible la gen no s'allunyava molt dels poblats i tota activitat quedava reclosa a tasques de reparació d'estris i confecció de roba, dins els poblats. Tan sols els homes i joves sortien pels voltants, a revisar els paranys, caçar i pescar. Mentre que les dones s'encarregaven de les tasques internes com reparació de les cases, confeccionar prendes i de l'organització.
La segona començava el 6 de març i acabava el 17 de maig, era l'estació en que començaven les activitats, la primavera celta, l'activitat ja no es feia als voltants dels poblats i el radi d'acció era molt més gran, les dones sovint sortien a fer les primeres recol·leccions tant de plantes com de fruits.
La tercera començava el 17 de maig i finalitzava el 28 de juny, comença el fort de les activitats agrícoles i ramaderes, Ja que les de la recol·lecció, caça i pesca feia temps que funcionaven a ple rendiment. La natura a madurat i es treballa, es recull llenya, etc.
La quarta comença el 28 de juny i finalitza el 8 d'octubre. Arriba el tems de les collites, en aquestes activitats i treballava tothom fins i tot els nens i nenes de curta edat, era el premi de la mare terra a la bona labor que s'havia portat a terme.
La quinta començava el 8 d'octubre i finalitzava el 19 de desembre, es recullen els últims fruits que d'on la terra com bolets, pomes, aglans, cireres d'arboç i altres baies, etc. Es preparen les conserves i es deixen fermentar els sucs de les fuites recollides, es fa el vi, cervesa, sidra, oli, etc.
La sexta començava el 19 de desembre i finalitzava el 24 del mateix. Encara que no era considerada una estació pròpiament dita, representava la mort absoluta, quant tot s'aturava, eren els 5 dies més foscos de l'any. Fins que arribava a partir del dia 24, un altra cop a allargar-se les hores de llum així dons el dia 24 el consideraven com el dia del naixement de la llum, a que os recorda això?.
Bé després d'aquest immens rotllo i un cop aclarit el tema del calendari i explicada la seva lògica natural, crec dons que la versió que se l'hi assembla més de totes les que volten, es la de Liz i Colin Murray, en el llibre titulat The cèltic tree oracle, editat per l'editorial Rider & Co Ltd., l'any 1988., London. Si algú pot enrriquir i aportar més informació sobre el tema o donar la seva opinió per si estic errat m'agradaria que intervinguéssiu amb aquest tema.
Que la Deessa il·lumini els vostres camins