El calendari celta o la placa de Coligny
En l'any 1897 fou trobat en Coligny, França, un calendari fragmentat de bronze, que datava aproximadament de l’any 50 aC. Es tractava, de les restes d’un model gal romanitzat del sistema de calendari lunar i solar dels celtes.
Presentava un cicle de cinc anys en seixanta dues taules. A diferencia del calendari nostre actual, que fou creat principalment per el Papa Gregori partint del calendari Julià instituït per Jolius Cèsar, aquest altre sistema utilitzava el període exacte de l'òrbita lunar al voltant de la Terra (el mes lunar) per mesurar el pas del temps. Cada mes lunar te 29.53 dies. En aquest model gal, el mes es dividia en dos períodes de quinze dies - probable origen de l'expressió francesa quinze jours.
Un any solar, el temps que tarda la Terra en donar una volta al sol, o una revolució del sol per l’equinocci d’hivern, té, en teoria, 365 dies (en realitat 365.242 dies, per tant s’ha d’ajustar cada quatre anys anomenant-se any de traspàs). En canvi, dotze revolucions de la lluna (es a dir, 12 vegades 29 ½ dies) son igual a tant sols 354 dies. Per tant, en el calendari de Coligny era necessari fer dos ajustaments: primer, utilitzant mesos alterns de 29 i 30 dies; segon, intercalant un mes cada 2 ½ o 3 anys per adaptar l’any lunar de 354 dies al solar de 365.
L’any óctuple: Segons la llegenda celta, a la Galia, formada per una part de les actuals França i Bèlgica, el any nou començava amb el primer quart minvant desprès del equinocci de tardor. Amb el qual, l’any nou s’anticipava, ocorrent en un dia diferent cada any. En les regions celtes d’Anglaterra i Irlanda, el nou any començava tradicionalment per Samhain (1 de novembre), de manera que és produïa sempre el mateix dia del cicle solar. S’utilitzava un calendari diferent al de la Galia, conciliant els cicles anuals del sol i la lluna. L’any constava de tretze mesos, dotze dels quals és corresponen pràcticament amb els actuals, però amb petites variants encara que Colin Murray els centrà molt més fent-los coincidir amb els actuals incloent a més a més, un mes molt curt, de tres dies, a finals d’octubre i abans de l’any nou. Amb aquesta ultima disposició d’aquest calendari els mesos és relacionen millor amb la cosmologia celta i la filosofia druídica, per tant jo treballo amb aquest últim supòsit, ja que l'alfabet ogham coincideix perfectament amb els seus tretze arbres i tretze mesos del calendari. Actuant d'una forma lògica i posant-se dins la perspectiva d'aquella època, en la que estaven immersos. Les divisions que es feien eren fetes de forma natural els anys es calculaven mitjançant l'observació, quan queien les primers fulles dels caducifolis i les nits s'allargaven fent-se més fredes i s'entrava als dominis del Rei de les Tenebres l'any en qüestió moria, passant uns mesos de gestació, i no tornava a renéixer fins primavera, quant arribava l'esclat de vida i llum. Per tant, l'últim mes celta queia pels vols d'octubre, amb la fi de la lluna plena. Ham els mesos passava de forma similar, ja que l'únic indicatiu mensual que tenien era la lluna, per aquest motiu eren tretze i no dotze com ara. Contaven per llunes i per lògica de lluna plena a plena, quant arribava al seu punt més àlgid, ja que quan la lluna era negra, no es podia calcular amb precisió. No cal dir que l'observació diària es feia a través del sol, i que no tenien la divisió per hores, si no les de mati, tarda, vespre, etc. Com ja hem dit amb anterioritat l'any celta començava el dia 1 de novembre, encara que alguns estudiosos l'atribueixin al 24 de desembre. Aquesta teoria sembla mes una versió cristianitzada posterior o un error dons el 24 de desembre el que començava en realitat era una de les sis estacions celtes.
Calendari
Dj Oct 15, 2009 9:03 am
