Per aclarir una mica més el tema, hi ha les preguntes del Azrael, una petita explicació de com actuen els perfums en nosaltres.
L'escala dels perfums es fonamentada a partir de tres notes: cap, cos o cor i base o fons.
La nota de cap, l'expressem com en un castell de focs ben aconseguit, va revelant poc a poc la seva composició, en un primer moment, l'esclat ens s'opta, a continuació un vol efímer dels element més volàtils com a expansió de colors, un instant que desperta l'interès, fins i tot ens pot agredir un instant però crida la nostra atenció.
La nota de cos o cor, s'allibera poc a poc tardant algunes hores, encara que de forma relativa hi ha que funciona segons els factors atmosfèrics de l'ambient. Pren el relleu definit i característic, aquesta nota concreta una idea, es tracta d'una forma que el creador ha concebut en la seva ment, i finalment l'ha posa a la practica, materialitzant el que era pensament, com a acte màgic, això te el mateix principi que la pròpia màgia.
La nota base o de fons, representa el element aglutinador, la base de l'estructura, l'harmonia que més enllà romandrà persistent. La persistència, es el secret, en definitiva la base de l'èxit de tota formulació per a la composició del perfum, es el que deixa el record. Els perfums parlen, si si parlen, es respiren i s'escolten, son la base d'una bona harmonia, es com una composició musical, de fet les notes musicals, els colors i els perfums van lligats.
A l'hora de provar una composició nova de perfum, fiqueu unes gotes sobre el dors de la ma i espereu a que l'alcohol s'evapori.
Oloreu i la primera impressió que obtindreu estarà la nota de cap.
Seguiu esperant i obtindreu una segona impressió, hi ha que les essències es volatilitzen poc a poc i no desapareixent de seguit. En aquest apartat sovint es pot treure una segona impressió diferent de la primera.
En canvi el cor del perfum es l'únic que persistirà desprès d'unes hores.
Els encens
Al igual que passa amb les flaires dels olis, al carregar l'aire amb els seus perfums, els encens creen una atmosfera adient per a la meditació i la concentració, ens estimulen tota mena de records que teníem tancats dins d'algun arxiu perdut, en parts remotes del nostre cervell i produeixen canalitzacions d'energia que ajuden a la feina màgica, ha més si afegim a l'espai olors, colors i sons ens completen el ventall, fen més ric tot el procés.
Les tres maneres que te el cos de rebre els principis actius de les herbes son, el tacte, el gust i l'olfacte, en el cas de l'olfacte les possibilitats son dues, els perfums que acabem de tractar i el segon seria el fum dels encens. Encara que els encens no treballin de la mateixa manera que els perfums, en el nostre organisme, hi ha que al ser cremades les plantes i resines, modifiquen alguns principis actius. La fragància de moltes herbes canvia totalment al ser cremades i tan sols a traves de les pròpies experiències aprendrem a diferenciar-les. no per això son menys importants, hi ha que inclòs alguns aromes es veurien reforçats.
Com en la resta de material, en el mercat hi ha tota mena de encens, procurarem que els que comprem siguin de qualitat, encara que per a mols casos es millor que ens els fem nosaltres mateixos, penseu que de vegades es necessiten herbes que no trobareu en els que venen a les botigues. També es bo aprendre a fer-los un mateix ja que com en les espelmes, tal com anem fent-los, es carrega de la nostra energia. D'acord amb el grau d'importància que concedim al ritual, podem polvoritzar les nostres pròpies herbes o comprar-les hi ha preparades amb encens. els encens els podem fer complicats o d'una forma senzilla de manera que entrin poques herbes.
En l'antic Egipte, Grècia i el Tibet consideraven tan valuosos alguns encens que tant sols estaven permesos de cremar en temples erigits als deus o per utilitzar en ofrenes diàries en temples molt singulars.
Al principi i duran centenars d'anys, la Església cristiana no cremava encens en els seus rituals religiosos, hi ha que era considerat un acte paga i fins a meitats del segle IV no hi han vestigis de la seva utilització, encara que no va ser acceptat plenament fins el segle XIV.
Que la Deessa il·lumini els vostres camins.