és temps d'àrnica

Per si a algú li passa el mateix que a mi i no aguanta l'alcohol, la millor manera és macerar-la amb oli.

La meva mare sempre en tenia i l'apreciava molt, ella feia una crema amb base de cera d'abelles i oli d'oliva macerat en aquesta planta i jo de petita m'agradava tant l'aroma que sempre aprofitava qualsevol petit cop perquè em posés aquella pomada que feia tant bona olor (per gustos, colors).

Com diu Salze, pica molt, així que no us la poseu ni en forma de tintura ni de cap manera sobre un cop amb ferida oberta.

Perdoneu la meve d'ignorancie en le tema, mes us en volia fer una pregunta:

En sabeu le nom cientifique d'une plante am un nom popular semblant a poniole?, m'agradarie trobarne informatio mes ja en se que no es le veritable nom. Fa temps men van oferir una tasse i nes am creixens la infusio mes dolça naturalement i saborosa que n'he tastat.

M'han dit que es una planta que sen diu poleomenta i al provarla no n'era.

Tinc ganes de fer un petit jardi d'aromatiques mediterraennes, mes que le clima no n'es propici am une rocaille al Sur men puc sortir.

I una altra pregunta, les que en dieu plantes solars es per le temps de floració o perque en tenen de propietats medicinals i o magiques asociades al sol?

Anem a veure Galum: el “poniole” que dius clarament que no és el poleo-menta (Mentha pulegium) és el poniol (Satureja fruticosa), planta aromàtica i medicinal de la família de la sajolida, la planta típica que es posa a les olives confitades. També se li diu poniol blanc o de roca, potser d’aquí ha vingut la confusió amb les mentes.

Té un aroma dolç i penetrant molt apreciat tradicionalment. Es recull a finals d’estiu pensant que és una planta persistent i per tant tenint cura de no tallar molt baix perquè broti en bones condicions la següent primavera. S’utilitza per a transtorns estomacals i també per a constipats per les seves propietats antisèptiques.

Necessita per viure unes característiques específiques del substrat i del clima, a la Baixa Normandia no ho tens fàcil. Hauràs de proporcionar roques calcàries (no li agrada la terra solta encara que sigui calcària), esperar tenir la sort de que faci molt de sol i no plogui gaire i quedi una mica d’humitat entre les pedres. Si t’interessa agafar idees d’un lloc amb característiques similars a les teves, a Gravigny (Eure) hi ha un jardí mediterrani obert al públic amb multitud de varietats aromàtiques perfectament adaptades al clima normand.

De les propietats de les plantes solars i del motiu pel que se’ls hi diu així, segur que t’ho pot explicar molt millor algú altre. Jo no ho he entès mai, per a mi totes les que floreixen a l’estiu encara que no siguin grogues com el poniol, l’espígol, la centaura o la salicària per exemple, son solars.

Bon dia,
Això de viure a la Segarra faque acabis parlant com ells. Aquí tenim anous,vellanes, boria, prèssics i enlloc de poliol, poniol.
L'aclariment ha esta de molta ajuda, ja que m'ha obligat a mirar com es diu en català el poleo menta.
Perdoneu la confusió.
Gallum, una possible solució al teu hort és fer-lo amb hivernacle, tenint la precaució d'obrir-lo quan faci sol, posar-hi al fons un bon drenatge (pedres) i calcificar la terra amb closques d'ou trituradeso ostraína (aquí la venen en sacs per les gallines).
El timó i el romaní els pots tenir en un test i no regar-los.
Malgrat tenir-ne molt al camp en tinc dos testos a casa, por si las moscas, i van aguantant bastant bé.