Dieta Vegeteriana

hola salze, dons mira la meva opinio es que no trobo malament que la gent sigui vegetariana pero jo seria incapaç o com a minim em resultaria molt dificil ser-ho. Aixo es perque a casa meva la dieta basica es de carn. Si que es veritat que tambe menjo llegum, verdura i peix pero basicament menjo carn i pasta.
Jo sempre he pensat que les persones som omnivors i per tant una mica de carn si que nauriem de menjar pero no necessariament. Respecto els vegetarians com no pero no comparteixo la aquesta ideologia, i encara que presisament en aquest foro sembla una mica fort, si a mi em donessis la vaqueta ( ja no es una vaca pero de vaquetes no ni a) i el ganivet no em tornaria presisament vegetariana... XDDDDD Soc familia de carnicers i estic acostumada a veure com porten el corders desollats i decapitat a la carniceria. De petita la meva tieta em donava a mi i al meu germa les potetes de les gallines perque i juguessim, lo tipic de que: <si estires aquet nervi daqui sarronsa la pota> jajaja. A mi de petita em feia gracia.

A la Terra li costa més produir carn que produir vegetals, el bestiar ha de transformar l’herba en carn i això és un procés llarg i que consumeix més recursos de la terra que per produir cereals o llegums, només per aquest motiu ja és més ecològic ser vegetarià.

No és el mateix consumir els animals que un mateix ha criat al camp amb les millors condicions tant de benestar per ells com de qualitat de la carn produïda en una autosuficiència total o parcial que consumir una carn criada a base d’hormones, antibiòtics, vacunes, etc, en granges intensives on la vida de l’animal només té el valor del pes a l’escorxador i la salut dels consumidors és una cosa supeditada als dividends generats.

Per qüestions ètiques hi ha de tot, alguns vegetarians ho son per esnobisme, altres perquè es qüestionen la necessitat de matar per alimentar-se, els higienistes per motius de salut apel•lant a les toxines que es troben a la carn, inclús hi ha qui simplement no menja carn per estètica. El cert és que el vegetarianisme es dóna més en zones urbanes que al camp.

El mite de les proteïnes ha contribuït a menjar més carn de l’aconsellable, com si no es trobessin en cap altre tipus d’aliment, quan no és així, dons podem estar perfectament servits combinant cereals i llegums.

Fa vint-i-cinc anys que soc vegetariana, encara que no radical i menjo carn i peix en poca quantitat. No fa les persones el què mengem si no com ho fem, ja sigui provinent del món vegetal o animal, sempre amb respecte i procurant fer el menys mal possible. Els radicalismes son intoleràncies disfressades fàcilment generadores de violència.

Salze, la veritat és que n’hi ha bastants en que la seva opció de vida també la transformen en una creuada contra els “carnívors” com anomenen despectivament als que mengen de tot. Només cal observar la natura per veure que els animals carnívors hi viuen en perfecta harmonia, igual que els herbívors.

Tot el que mengem només serveix per alimentar el cos, no l’esperit.

hola demeter,

tot i que vaig passar un temps menjant només verdures vaig acabar molt debilitada.

el meu avi caçava i pescava, i també teniem conills, de fet, veure com en van sacrificar un va provocar que no en menjés, i a dia d'avui, encara m'hi nego.

però, estic completament d'acord amb el que diu en roure, l'industrialització de l'aliment a fet que perdi les seves característiques bones, i per a mí, que estava acostumada a la bona teca, i fresca i del temps, vaig passar-ho malament, fins a l punt de no menjar gairebé res, per no trobar-li sabor, era igual com ho cuinés. el peix avui per avui, em costa de menjar, i avanç no. la fruita sempre m'ha costat d'empassar, però, a l'estiu, un bon tall de sindria...qui el nega???

crec que hem de menjar de tot i equilibrat.

airam, t'haig de contradir en que les vitamines i proteines que hi ha als animals no la poden produir les plantes, tot i que la soja porta més quantitat proteinica que la carn, es proteina vegetal, igual que les lleguminoses, no animal.

i el cos necessita de les dues, per això tenim, ullals i caixals, la mare terra es sabia.

salze, no és que t'ignori, es que no sé pas que afegir al que tú has dit.

que els éssers de llum us 'il.luminin, sobretot als moments de foscor.

Encantadisim de participar en aquest debat.

Primer que tot dir que des del punt sanitari, el nostre cos necessita menjar substancies d'origen animal, com heu constatat molts, el cos pot funcionar perfectament durant una temporada, però posteriorment comença a fallar per un canto o altre.

Crec que aquest debat està conduit erròniament.
1.- Biologicament som omnívors, podem restringir la nostra dieta, però necessitem la proteïna animal.
2.-Les dietes alimentaries són tot un món, però crec que s'hauria de parlar de l'equilibri de proporcions carn/vegetal.
3.- Finalment el gran problema, la forma de criança.

I es en el punt 3 on vull aportar coses.
Com molts de vosaltres de petit a casa teníem gallines i conills. Així de fred, no hem vec matant, però deixam sense dinar i ja veurem el que passa. Jajajajaja ( no tinc cap problema amb la sang, intestins i visceres, és més el pas de “matar” )
Per altra banda, visc al costat de l'Area de Guissona o “Bonarea” com vulgueu dir-li, i conec com funcionen les seves granges, i el tractament de productes, i creieu-me, uffff.

Tenint en compte el nivell de població actual, es impossible pensar en una ramaderia extensiva eficaç, però si que es podria donar moltisima més dignitat als animals, però clar, això comporta un augment del cost de producció, que els intermediaris no els interessa, i per tant aquí s'acaba el debat.

Tot i que ho pinta tant negre, avanç d'entrar en aquesta “crisis”, ja h havia molt moviment ecològic en l'alimentació, que suposo que si en sortim, d'una forma o altra, acabara tornant.



Finalment, tenint en compte la religió, en la natura els animals mengen animals i mengen plantes, i nosaltres no som res més que animals egocèntrics XD

demeter escrigué:

No sabia on posar ben be el tema i le posat aqui.

Que en penseu de la dieta vegetariana. La tindriem de seguir o no te res a veure am nosaltres? Esta mal fet menjar animal, sovint maltractats en granjes industrials. Doneu les vostres opinions.

Ostres, interessant, jo vaig llegir aquesta setmana que han comprovat que els humans que tenim el grup sanguini o positiu, tenim aixó en coincidència amb els ADN dels neanthertals, que tots ho eren, i la teoria que ara treballen els atropolegs ( a la revista Sciencia trovareu mes informació) és que el que se sap de la seva dieta és que la proteina animal els era imprescindible, segons aixó, els que pertanyen als grups A, AB, i els negatius en general, que correspondrien als sapiens vingutas d'africa, estarien més predispossats geneticament a una dieta sense proteina animal. Potser el grup sanguini ens pot donar orientació en el tema i en la reacció de cada cos.

Aixó pel que fa a la part fisica em sembla curios, en la part espiritual, la meva opinió és que si hagués convingut que jo fos vegetariana hauria "aterrat" en un lloc on aixó en fos la practica habitual. Jo soc del parer que la Senyora ens envia allá on hi han les circunstàncies optimes pel aprenentatge que ens cal, em costa imaginar que jo hagi de canviar la "fulla de ruta". Crec que tenim les eines adecuades i alterar-les potser es caminar enrera com els crancs. Clar que es només el que penso en aquest moment vivèncial, com de totes less meves conclusions, la primera que no en fa escola soc jo.

Jo, fa ara 5 mesos, visc amb el meu novio que fa poc que es vegà. Entenc perfectament el seu i tots els punts de vista. La meva intenció es ferme vegetariana ja que no puc viure sense la llet i el formatge (això si, ecològic) i la llet de soja hem fa angunia, però m'agradaria deixar la resta de productes animals per diversos motius:

1er: crec que hem evolucionat suficient com per entendre i saber viure sense necessitat de menjar animals.
2on: per que si no hem menjo ni als meus pares ni al meu gos, per que m'he de menjar aquell altre animal?
3er: penso que una vida és una vida i que tots tenim dret a viure.

Home, jo també crec que les plantes tenen vida, però per mi no és igual menjar una planta que un animal, no se, d'alguna cosa hem de viure i com a mínim a les plantes no les maltracta ningú...

Ja sé que és un tema antic, però hi poso cullerada per que em sembla molt interessant i tots teniu raó, d'una o altra forma.

Us explico una hitòria per auto-introduir-me. Resulta que els meus avis de part de mare (l'avia tenia i té molt de bruixeta natural) van passar per una temporada en que tots dos es trobaven malament després de nàixer la meva mare. Tenien unes dècimes de febre que no els marxava mai. Aconsellats pel seu metge, que no sabia trobar el remei, van anar a veure al un famós naturòpata i nutricionista, el professor Nicolás Capo, que els va aconsellar la dieta vegetariana. Així ho van fer i es van curar. Molts anys després a mi em va passar exactament el mateix. Em trobava molt i molt malament, amb una febre que no acabava de marxar, i els meus avis li van aconsellar als meus pares que em passés a la dieta vegetariana. Així ho van fer i em vaig curar. ^^ No patiu, era una dieta pautada i documentada, i vaig menjar proteïna (la famosa Carnita de la casa Santiveri, ja que abans no s'estilava el tofu ni el seitan) i tot tipus de nutrients i delícies. Però temps després un altre naturòpata em va aconsellar retornar lentament i de forma progressiva al menjar omnívor, ja que em va explicar que els meus fills tindrien problemes amb l'assimilació de la carn si jo feia tant de temps que no en menjava. Jo llavors ja sabia que no voldria tenir fills, però li vaig fer cas i vaig tornar a menjar carn i peix. I curiosament la febre no va tornar i jo ara estic genial menjant de tot.

Així que aquesta és la meva experiència en l'alimentació, però també tinc un altre tipus d'experiència, i es que vaig cursar els primers anys d'enginyeria agrònoma. Una de les assignatures era l'industria de matèries animals, i ens van ensenyar cóm es mata els animals destinats al consum. Tot i que es pot discutir llargament si una vaca lletera sotmesa a extracció durant hores al dia o si l'alimentació antinatural de l'ànec per a paté son ètiques o no, el que sí que vaig poder comprovar es que hi han molts estudis, comissions i normatives que gargaritzen una mort de l'animal de forma ràpida, indolora i el menys traumàtica possible.

Una altra cosa que vull aportar és el treball amb càmera Kirlian que he pogut fer gràcies als meus estudis en parapsicologia experimental. S'ha dit que a les plantes no se'ls fa mal quan ens les mengem, però jo tinc una visió totalment diferent. Qualsevol que conegui les experimentacions amb Kirlian segur que coneix les fluctuacions de l'aura d'una fulla quan es talla. Les plantes, com nosaltres, com els animals, senten dolor i pateixen. Penseu de debò que arrancar un enciam de terra, o una branca d'una bleda, no causa dolor? Penseu per un moment què podríeu menjar que realment no fes mal a ningú. Fins i tot al menjar-vos una llavor que cau de l'arbre i al que no feu mal menjant-vos-la, estaríeu fent mal, ja que és la llavor, el "fetus" d'una nova planta que espera germinar...

Estic d'acord amb el que s'ha dit que es millor alimentar-se de la forma en que es faci menys mal, però també recordeu una cosa, per als wiccans la caça és sagrada. O es que no us recordeu que el nostre Deu és un deu caçador? Ells ens ensenyen els cicles vitals de la natura, i la caça és un d'ells. La Mare Terra ens dona els vegetals, el Pare Cernunnos la caça, la carn.

Per tant jo em sento molt connectada a la meva religió i a la meva manera de viure menjant de tot. I, si us plau, que ningú no em tregui els canalons de la iaia per la festa major!!!! XDDD

Beneïts sigueu!

Tens raó, Duen, les plantes senten, però també saben quin és el seu cicle, simplement donant les gràcies a la Mare ens cedeixen els seus nutrients.
El teu comentari m'ha fet recordar una estrofa del quimi portet:
Els vegetarians no hauran de patir
ja matarem in bròquil si veniu a sopar...

A casa fem amanides i matem broquils (el nen es peta de riure quan toca "matar-los).

Referent a la forma de matar animals, una cosa es la teoria i l'altra la pràctica. La meva parella va treballar en escorxador, i no es tan ràpid ni eficient com diuen.
Amb els pollastres és més dramàtic. Un dia la parella em porta un pollastre sense cap ploma, però viu. Es va escapar d'un escorxador per la sortida de fums. El vam posar amb les altres gallines, per que se li passés l'ensurt i s'engreixés una mica.
La sorpresa va ser que el pollastre era gallina. Es una de les poques galllines a qui hem posat nom: Caponata . Se li van recuperar totes les plomes i va viure un parell d'anys més, fins que va acabar al brou i a les croquetes.
La fi va ser la mateixa, però nosaltres la vam matar amb sentiments. D'agraiment pel servei fet i d'agraïment pel servei que encara faria. I va viure dos anys més més feliç que un anís. ( Es la única gallina que es deixava tocar quan entravem al galliner).

Realment amb la urbanització hem perdut molt del contacte amb la natura, continuem sent uns grans agresors (cotxes, motos, expoli de pedres...) i per altra banda som capaços de protegir una mala bèstia com la garsa, que no deixa ni respirar als pagesos de fruiters.. Això sí si un dia no hi ha pa perque s'ha acabat el blat posem el crit al cel.
Ui, que contundent ha quedat tot. Però ha està escrit.

Que la deesa m'ajudi a atemperar el meu caracter.

XDDDDDD

La Deessa sap el que es bo per a tots i no deixarà que canvis mai, Salze!!! Això no seria el mateix sense la teva "contundència"! XDDDD

És cer el que dius que una cosa és la pràctica i l'altra la teoria al referir-nos a la mort dels animals. També he vist vídeos que preferiria no haver vist sobre la mort dels cavalls... però la meva idea era que reflexionéssim sobre el tema, que no per el fet de que sabéssim que porten un porc a matar ja hem de creure que es "dolent". Per a mi es molt més dolent la tortura en un camp de toros o quan tiren una cabra d'un campanar. Els animals també han estat criats per aquesta finalitat i també és el seu cicle: han nascut per això. Llavors l'únic que hem de procurar es que tinguin la millor "vida" possible y la mort més ràpida i indolora possible, però menjar-los... per què no?

I realment no trivialitzaria tant el tema de les plantes. De la mateixa manera que dius que la Mare Terra ens dona els nutrients de les plantes, el Pare Sol ens dona els de la carn dels animals... per què dramatitzem la mort d'un animal per a menjar i la d'un bròquil no? És que el fer de que un bròquil no sigui tan amanyagable com un conill no ens fa sensació de dolor quan lo seguem la vida?

Una vida es una vida, i la nostra depèn de la d'ells. ^^