Les relacions amb els no wiccans

hola gwinett, benvinguda.

el meu nom es Iúr, i en aquest cas, jo vaig estar durant un temps amb una persona que també se'n reia de mi. de fet era una persona que no valorava res del que tenia al voltant. així que la cosa no va anar molt bé.

respecte la meva familia, a mi al principi em deien la hierbas, com la de la serie aki no hay quien viva. però al final, cuan necessiten segons què em demanen consell, es a dir per una banda se'n riuen però per una altra ho pregunten.

la part que portaven pitjor es cuan connecto amb els meus éssers de llum, que els hi poso veletes i això si que els espanta una mica.

però al final ho accepten.

el més important crec jo es parlar-ho, dir-li que a cadascú li agrada el que li agrada i tú ho respectes i l'unic que demanes es el mateix.

tu mantente en la teva posició, es a dir, mantenint el teu altar, amb les figuretes que vulguis, jo personalment, els hi porto flors cada vegada que puc.
i tota la resta de consells que aniràs trobant al web.

potser ells necessiten desenvolupar la seva espiritualitat.
parlalsi dels elements, que no s'espantin.
a mi al principi es pensaven que feia espiritisme o coses així, de fet el meu germà gran havia estat una temporada a brasil i tenia por de que fes coses que no debia, fins que li vaig explicar clarament tot i el que feia i el perquè i ho van deixar estar.

la gent que t'estima, t'accepta amb les teves virtuts i els teus defectes. sino, que es l'amor, això m'agrada de tu i això ho estimo i el que no m'agrada de tu no t'ho estimo???

anims, molta sort i que els essers de llum t'il.luminin en els moments de foscor.

La confidencialitat és un principi entre molts pagans, no oblidem que molts valors que nosaltres apreciem com el coneixement de les herbes, les propietats dels minerals o dels elements en èpoques passades van ser considerats com a motiu d’espant, rebuig i inclús persecució. Avui en dia, òbviament a un nivell molt més subtil encara es persegueix el que és diferent. Les religions monoteistes han anat involucionant (almenys la cristiana que és la que ens afecta a nosaltres directament) i ja no son motiu de la reverència del passat, son pocs els que creuen en un dimoni espantós que els pugui dur a la caldera per tota l’eternitat, aleshores, perquè encara es té per demoníacs els practicants de l’antiga religió?. Una de les coses que ens porten a aquesta situació és que la majoria som lliurepensadors en que la nostra formació autodidacta no està sotmesa a una llei social inductiva. I a qui fa temor que les persones pensin per elles mateixes?. Si comencem a estirar el fil, podem arribar molt i molt lluny. Encara que aquest és un altre tema i el que de veritat importa és que ens sentim lliures d’actuar com vulguem, vestint, celebrant els Sàbats, o admirant la lluna plena. I si la parella, els fills, els pares, germans, amics o qui sigui hi veu un problema, el problema no el tenim nosaltres com diu la demeter amb una lògica claríssima si no ells i un problema bastant més gros del que aparenta, perquè mostra no solament desconeixement si no també falta de respecte o despreci.

Pensa Gwinett que la concentració necessària per a dur qualsevol activitat màgica és inversament proporcional al nivell de tranquil•litat de que gaudeixis, si hi ha persones que no hi participen o no ho entenen pel mig, el resultat serà poc satisfactori.

No es pot exigir ni comprensió ni participació, però si respecte.

Que les Energies us acompanyin

resposta a roure, demeter, airam i tots. o això espero.

suposo que absolutament tots en algún moment de la nostra existència en aquesta reencarnació, ens em trobat amb el mateix.

estic molt d'acord amb el que diu en roure, la demeter i l'airam.

jo crec que els humans, som en la major part de nosaltres éssers de llum perduts en l'obscuritat i trobar el camí de la llum és molt difícil.

tenim un problema, potser en cuant de vegades ens sentim incompresos, però si ho pensem fredament, aquesta incomprensió, fa que ens allunyem d'ells, i fem treballs introspectius i això és el que fa que creixem i ells encongeixin una mica.

de fet, fa molts i molts segles, els humans miraven al cel, i filosofejaven sobre ell. sobre els déus, sobre el món que els envoltava. això els enriquia l'ànima i l'esperit

ara tenen tantes barreres, primer, edificis, televisió, etc... que fa que l'humà deixi de preguntar-se moltes coses.

hi ha una cançó que diu que la televisió podria educar-nos, ajudar-nos a conéixer el món que ens envolta, però també pot lisiar el cervell i fer que la gent deixi de pensar per sí mateixa.

nosaltres em triat un camí de compromís amb la terra, i és un compromís molt més gran que nosaltres o cualsevol ésser humà.

que els éssers de llum us il.luminin, sobretot en els moments de foscor.

[/font] [/size][/quote][/color]

Si arribo a imaginar que la meva pregunta faria tant de rebombori !. Aquest foro s'està movent en molt bona direcció, a veure si seguim així.

Gràcies Iur, demeter, Ro1re, Airam per la vostra generositat, us vull fer una pregunta a la demeter i a l'Airam, quan tenia l'edat de la demeter, els meus pares no em permetien tenir cap simbol ni res que no fos catòlic i avui en dia amb quaranta anys ho porto molt endins encara, com portes que els teus pares demeter no t'entenguin?, Airam, he vist que posteges poc, però el que he llegit teu m'impressiona, deu ser fruit d'uns quants anys d'experiència, soc molt indiscreta si et preguntp l'edat?.

Que els deus os iluminin[/color]

Un somni molt bonic demeter, viure en plenitud al mig del bosc, jo també volia ser veterinària però per raons que no venen al cas vaig deixar la carrera a segon curs, em vaig quedar en guaridora com la meva mare d’animals, et puc dir que és molt maco veure com animals agressius davant unes mans amables transformen part de la seva agressivitat en docilitat, tingues present però que la veterinària actual està sotmesa com tota la medicina alopàtica a la gran indústria farmacèutica i no és gaire amant de conèixer les malaties com una conseqüència de desequilibri si no més aviat ailladament i sense tenir en compte que cada animal és únic.

Bé després d’aques rotllo t’explico Gwinett que jo també vaig patir una cosa semblant a tu, l’únic que tenia en comú amb la meva mare és l’amor pels animals, amb el meu pare ni això, la resta tot diferències, cultiu perquè m’aïllés i m’interessés per cercar respostes a les preguntes que em feia, ja que les que tenia no passaven amb suficient nota, els he d’agraïr el que no van fer per mi, dons em van donar sense voler la manera de buscar-ho sola. Tu ets on ets pels teus propis esforços, i et mereixes ser valorada... si per tu mateixa també.

Ah, tinc 45 anys, uns quants d’experiència, però ja he comentat en un altre post que l’experiència almenys a mi em serveix per veure que queda molt per aprendre, que les coses que s’aprenen creen noves inseguretats, però val la pena.

Que les Energies us acompanyin

Hola, sóc nova però també hi vull dir la meva, crec que cal tenir les espatlles ben amples, i acceptar-nos com som, i el que som.
Teniu raó en dir que la gent tem el desconegut,però més tem el que pot ser diferent, ententent diferència allò que és o fa una petita part proporcional de la resta, per això es una gran retrobament aquest forum, apropa i fa no sentir tan estrany.
La meva gran anècdota amb la bruixeria em va fer obrir els ulls i buscar respostes, que crec haber trobat: un dia estavem amb unes amigues rient, passa el meu home i ens diu "colla de bruixes", totes van dir noooooooooo, i jo em vaig quedar amb la boca oberta, no em va sortir ni una paraula, i això semblava impossible!!!
Vinc de família catòlica, i de jove anava a un munt d'activitats cristianes, encara no sé perquè, però sempre em deiem bruixa, la resposta era sempre la mateixa: a veure si et converteixo amb granota!
Amb els anys aprèns a dissimular, però cal pendre-s'ho amb humor, i la gent que ens envolta acaba veient que sóm bastant normals, i que fins i tot " sóm intel.ligents".

Aquest és realment un fil de conversa molt interesant i molt complex. Y aqui hos porto la meva pedreta.

Parella i familia: En dos paraules respecte i comprenció. Pel que fa als pares mai acabarant de compendre perque el seu/seva fill/filla fa una cosa poc comuna, (( I com totes les coses poc comunes perilloses. )) En molts casos aixo es fruit de la sobreprotecció tipica paterna, que si que ens molesta molt, pero els pares son aixi. Al final i pot haver un respecte, pero extranyament hi haura una comprenció.
La meva experiencia personal es d'un pare antireligios, pero comprensiu, i una mare paranoide de la protecció que li fan por les coses paranormals perque mai ha acceptat els grans poders que te. Al final quan ja ho tenien acceptat vaig i em torno agnostic/ateu XD

En el cas de la parella, bé tinc un concepte de parella molt meu, pero si no hi ha respecte i comprenció en tots els ambits millor parar-se a pensar per on van les coses, que és més important, i que es vol fer en un futur.


Societat: Nosaltres sóm una minoria i com totes les minories som i serem atacats. A més som una minoria dividida, mal ajuntada, on hi han moltes coses rares i on tambe i posen moltes coses rares ( a pero eres un brujo??... como Aramis Fuster??....... ).

Per tant no podem lluitar contra aquest fet, perque serem totalment aplastats (( tot i no ser wica no puc ni voldria apartarme en una lluita d'aquest estil )) . El més sensat i practic és seguir a les sombres, i se que aixo entra en conflicte a molts que fan cursos per apropar la nostra religió a la gent, o fets similars, pero psicosocialment es sap al 100% segur que en les condiccións que estem no es factible.

A part de tot aixó, hi ha el fet de que actualment les religións majoritaries a aqui a europa.... l'estan cagant.... ( no la religió, és l'entitat termes actualment inseparables. ) Uns per pederastes, els altres per terroristes... ( estic dramatitzan pero tristament el pensament social és així )
I ja si los grandes caen mal los pekeños ni te quento.

llum i foscor: E vist aquest terme diverses vegades i no sols en aquest foro, i cada cop que el vec... no se com dir-ho... no el trobo correcte (( No se qui la fet servir ara mateix i tampoc recordo molt el sentit de la frase pero ho aprofito )). Podria dir que es una visió molt cristiana pero crec que sobra. La natura no es blanca, ni negra, ni verda ni fosforito. La naturalesa no te moralitat, és i prou. I nosaltres som natrualesa obiament.

Per acabar, llegint tots els comentaris he trobat una similitut molt important entre les vostres anecdotes i anecdotes d'amics, i la meva propia, homosexuals en el moment de sortir de l'armari. Jajajaja podriam dir que els wiccans surten de l'armari de les escombres?


I aixo és tot... parrafon XD