Imbolc o Brigantia, Imbolic, Latha Fhéill, Imbolgc, Oimealp, Actualment Santa Brígida
Conegut també com Oimelc, per als druides, és una de les quatre festivitats lunars, (quatre lunars i quatre solar), i principal en el calendari celta, relacionat amb la fertilitat, ( Oimelc, que bol dir llet d’ovella), és la festivitat de l'ovella lactant. El altra nom, Imbolc, el relaciona amb un dels primers precursors de la primavera, el naixement de l’anyell, després de la època de gestació, Imbolc s'associa convencionalment amb l'1 de febrer, si mirem amb exactitud el mig entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera estaria situat entre el 4 i el 5 de febrer, dit això, es sol celebrar del 31 de gener al 2 de febrer. Festa del foc en l'actualitat, que dona la benvinguda al sol que torna a encendre’s , sorgint de les nits hivernals. Donat que la seva força augmenta desprès del dia més curt, porta expectativa de vida renovada i de primavera.
Antigament és beneïen les llavors escollides per a la propera sembra i també per a consagrar les eines que és fan servir en les tasques agrícoles i ramaderes. Marca el punt central de màxima foscor, a partir d'aquí comença la recuperació lumínica de la part fosca i també es venerava a les donzelles que des del 2 de febrer fins al 21 de març, es destinava a la preparació del creixement i la renovació. La serp de Brighid surt de les profunditats de la fosca terra per provocar els primers brots més atrevits, obrint-se pas molts cops entre les gèlides neus.
Uns dels símbols d'aquesta festivitat és l'arada, on és començaven en molts llocs, les tasques i la preparació dels camps de conreu.
Es el primer dia del mes del saüc, amb les seves associacions femenines i lunars, aquesta és la festa de la triple deessa Brigida, qui, segons la llegenda, va néixer a la sortida del sol en una casa encesa i les flames arribaven al cel, donant amb el seu alè la vida als morts. En la seva forma triple donzella, matrona i vella bruixa, abraça tots els canvis de les estacions, de la mateixa manera que per aquesta data l’hivern de la vellesa dona pas al naixement i després a la joventut.
Honrarà les llavors que sota terra comencen a germinar, per tan es demana inspiració i guia per els nostres nous plans i projectes que hem de engegar. Al igual que la terra fosca gesta la vida que sorgirà i florirà per primavera. Els catòlics transformaren aquesta festivitat amb la de Santa Brígida i amb la presentació de La Verge Maria, que repartint candeles (fetes amb cera verge), que representen la llum, es aquesta festivitat, anomenada a Catalunya “La Candelera.”, se li dona propietats de predicció meteorològica, amb el refrany; quant la candelera riu, l'hivern és viu i quant plora l'hivern és fora. Bé, ja se que és molt demanar, encara que segueixo demanant més participació.
Que la Deessa il·lumini els vostres camins, una abraçada.