La mort i el despres

Aquesta secció ha estat creada per a definir més clarament aquesta etapa de la nostra vida, una etapa tradicionalment tabú, però tant essencial com el naixement, ja que si la mort no existís no hi hauria res que ens impulsi a viure la vida.

La mort per els jueus, cristians, musulmans i d’altres religions semblants és el trànsit entre aquest món i el món promès, el cel, o el càstig etern.

Per els budistes, induistes i similars, la mort és tan sols un pas , un canvi de cos.

Una de les frases que més he sentit a dir des de que he començat en el mon de la wicca és “Voler es poder”, frase important per tots aquells wiccans que vulguin practicar la màgia. Seguint aquesta premissa he arribat a la conclusió que quan ens morim, el nostre subconscient ja ha triat quina és la pròxima estació, però, no en dona cap informació al conscient, això provoca un conflicte mental tan intens que el sol fet de pensar en el mes enllà pot causar malestar físic en algunes persones.

Per a nosaltres els wiccans la varietat de camins que podem triar es il·limitada, però això no es així per a un cristià, si es un fervent devot, Els cristians tan sols van al cel, o al infern, perquè tot i que l’església s'el inventes i ara recentment el negues... que seria mes infern per un dictador que un lloc on regna el be, la pau i la harmonia?..

Deixant de banda a les altres religions, nosaltres tenim una gran gamma de camins per a triar, ja que els wiccans se'ns ensenya que cap opció es errònia.

Per tant un wicca pot reencarnar-se, anar a un món “perfecte”, o deixar que la seva part no carnal, l’anima, s’escampi per els confins de l’univers.



Wicca i els suïcides:

He cregut convenient crear aquesta secció ja que potser, en la secció anterior, he pintat la mort d’una manera massa “rosa”.

La llei fonamental de la wicca és: “Les accions que no causen perjudicis a ningú, poden fer-se d’acord amb la teva voluntat.” Aquest ningú ens inclou a nosaltres mateixos, per tant qualsevol forma de mal que ens pugem infligir, passarà per la llei de tres. Des d’aquesta secció, vull fer una crida, ja que som una comunitat petita, si algú te un problema, per mol gros que sigui, i no te ningú amb qui parlar, que pensi en nosaltres, que tot i ser massa sovint uns totals desconeguts, alguns problemes només necessiten una bona espatlla per treure’t-els del damunt.