Una història sense títol

Primera part.

Va mirar atentament d'una banda a l'altra del camí, no semblava que s'aproximes ningú. Es va dirigir cap al poble per comprar queviures i herbes que li feien falta. Al poble no tenia bona reputació, entre el gos-llop que vivia amb ella, els gats i el munt d'animals que acollia a casa era una bruixa en tota regla. A més no anava a resar a l'església ni tan sols a missa.
Quan va arribar al poble tothom la va criticar per no anar a l'església i la van condemnar per bruixeria, aquell dia va anar de molt poc que no la tiressin de cap a la foguera per bruixa endimoniada. Fins que no va demostrar als pagesos dels voltants que era capaç de curar qualsevol animal i fer més fructíferes les collites no podia acostar-se a cap lloc minimament civilitzat dels voltants. Era bruixa i ho sabien però preferien tenir el bestiar sa i collites abundants que delatar-la i tornar a la misèria. A més ella no provocava mai problemes, ni tan sols demanava res a canvi de curar el bestiar, només de tant en tant demanava algun tipus de vegetal o fruita. Més d'una vegada li havien demanat perquè no anava a l'església i si era perquè no hi podia entrar. Ella els responia sempre el mateix, deia que ella no mai podria creure en una religió que matava innocents, robava als pobres i predicava que el contacte amb la natura era pecat. I que si, ella podia entrar a l'església quan volgués però que no ho faria per principis. Ells ho entenien, a la seva manera, pensaven que era bona persona però que li havia passat alguna desgracia. Ella responia que no, sempre havia sigut feliç però que havia crescut al bosc i que des de sempre havia cregut en la Gran Deessa Mare i en el Gran Deu, i que no canviaria ni es deixaria cremar o penjar per això, només faltaria!



Aquí s'acaba la primera part. Que us ha semblat:?:

_________________
Amb l'ajuda dels deus i de la magia mantingueu el cap serè i recordeu que la llibertat es el poder, no us deixeu doblegar per la gent que us intenta canviar perque ser bruixa o bruixot es una llibertat desconeguda pels altres. Estigueu en pau amb l'univers i la natura, i el vostre poder serà més gran.

Gracies, intentaré publicar la segona part entre demà i la setmana que ve.


_________________
Amb l'ajuda dels deus i de la magia mantingueu el cap serè i recordeu que la llibertat es el poder, no us deixeu doblegar per la gent que us intenta canviar perque ser bruixa o bruixot es una llibertat desconeguda pels altres. Estigueu en pau amb l'univers i la natura, i el vostre poder serà més gran.

Be, primer de tot, perdò per la tardança aquestes setmanes he estat molt ocupada amb l'institut.

Abans de penjar la segona part un parell de detalls: la protagonista es diu Zira tot i que a la primera part no es menciona; i la protagonista es una "bruixa" i he intentat seguir unes referencies basiques de la magia, però evidenment no tot es real i he deixat anar la imaginació.

Segona part

Tant bon punt va arribar al poble les coses es van torçar. Tot i els seus intents Zira no va pasar desapercebuda, i la gent gent la mirava amb rancunia i odi. Hi havia qui li tirava fruites i verdures però ella l'agafava abans que caigues al terra i se la posava a la bossa. Ja que li regalaven el menjar, no el desperdiciaria.
Despres de deu minuts suportant els insults i les amenaces dels vilatans va arribar a l'unica botiga del poble on comprava. La portava una dona viuda, Demetra, era gran però molt intel·ligent. Portava la botiga sola però molt sovint l'ajudaven les seves dues filles. Al entrà a la botiga no es va trobar a la Demetra sino a la seva filla gran. I quan ella la va veure no va ser presisament una gran alegria.
- Hola- va saludar-la la Zira- on es la teva mare?
- No ets ben rebuda aqui- li va respondre la jove- i no tens dret a preguntar res sobre la meva mare- va acabar amb odi a la veu.
- Per què no? La teva mare m'aprecia- va respondre-li Zira.
- No es veritat! Tu la vas enganyar i manipular- va cridar-li amb odi- i per culpa teva està detinguda i sera ajusticiada per bruixeria- quan es va girar per veure la seva reacció la zira ja no hi era.

Sabia que per seva l'havien detingut i no pensava quedar-se de braços creuats. El seu pla era entrar al castell i rescatar-la. El que la preocupava més era en quin estat la trobaria. Era consient que no la matarien sense espectacle, però segurament l'havien torturat. Les execucions per bruixeria eren un espectacle public d'allò més esperat. A més, quan feia massa temps que no hi havia cap execució agafaven cualsevol dona rebutjada pels altres i la mataven de la forma més retorçada que podien.

Quan va arribar a casa es posar a meditar; feia molt de temps que la seva conexió amb la natura ere força més poderosa que escoltar la essencia dels essers vius, havia dedecat la major part de la seva vida a perfeccionar la seva connexió amb la natura, ella podia anar més enllà: era capaz de de comunicar-s'hi. Un cop es va centrar i tranquilitzar la va invair la serenitat del bosc. Va notar els robustos arbres del costat i els ocells inquiets de les copes dels arbres; també les petites plantes i els insectes del voltant. Va cridar els ocells i els va demanar que l'ajudessin. Els ocells un xic inquiets pel neguit de la Zira la van emboltar i van aterra sobre seu i es van quedar quiets, esperant. Tot
esser viu del bosc coneixia la Zira, tots la respectaven i l'estimaven, i sabien que si la Zira els demanava ajuda era una cosa greu.

Demeter, no t'has de disculpar, el primer es el primer, esperem continuar amb les tribulacions de la Zira. Ah, es important que a la imaginació la continuïs deixant-la anar, es força sa.
Que la màgia sigui sempre al teu costat

Bé això es un especial ja que fa dues setmanes que no escric res. Espero que un agradi


3a part

Tot hi l'ajuda dels ocells, Zira no va aconseguir treure gaire informació. Sabia que alguns pagessos entraven al castell per una mena de forat a la part posterior del castell i que donava al magatzem del gra. Però, d'allà als calabossos hi havia un bon tros, hi no sabia ben bè com arrivar-hi.
A més, havia deduït que eren sota terra ja que els ocells havien vist que sortien moltes rates del "terra", això volia dir que l'aliment el trobaven en algun lloc sota terra.
Faltaven poques hores perquè es fes fosc i entrés al castell. Zira es va dedicar a preparar el material que s'emportaria, tant per obrir portes com per si les coses es torçaven, i a meditar una mica per relaxar-se. Abans de marxar donà menjar als animals i tancar la caseta.
Quan va arribar al castell, Zira entrà per l'entrada secreta del magatzem i sortí silenciosament buscant l'escala per baixar als calabossos. Per sort, feia pocs dies que per un robatori havien traslladat tot el menjar a un celler auxiliar altament protegit, així que la vigilància era extremadament pobra i Zira es podia desplaçar molt més ràpid del que havia previst. Aviat va localitzar l'escala, però quan començà a baixar es va adonar que hi havia massa soldats per uns calabossos tan petits. La cosa s'havia complicat d'una manera radical, va contar uns sis o set soldats i no anaven prou borratxos per passar sense que se'n adonessin. Zira va prendre la decisió de deixar-los inconscients, ja que matar anava encontra de la seva naturalesa, però s'arriscava a que donessin l'alarma, que era el més probable, tant bon punt la veiessin. Amb el bastó que portava va donar-l'hi un bon cop al soldat que tenia més a prop. Tant bon punt els altres van reaccionar es van llançar contra la Zira, que anava esquivant i contestant tots els cops que podia. Evidentment, ella dominava el combat i els soldats tot i la seva superioritat numèrica tenien totes les de perdre. El que no s'esperava la Zira es que un d'ells sortís corren cap a munt i donés l'alarma tan ràpid; amb aquesta distracció no va veure l'últim soldat i el cop que estava a punt de tocar-la, quan el va veure fou massa tard. L'espasa del soldat impactar en tota la cama esquerra de Zira, tot i que ella es va apartar prou per evitar mals majors.
Tot i el tall, Zira, noquejà el soldat i va trobar la cel·la on tenien Demetra. No li va costar gens obrir la porta, el cadenat estava rovellat, i per fortuna Demetra estava molt millor del que esperava.
- Zira!- exclamà tota sorpresa- que hi fas aquí? Has sigut tu qui ha organitzat aquest sarau?
- Demetra, m'alegro de que estiguis bé però ara no tenim temps de parlar- contestà Zira amb calma.
Les dues es van dirigir cap a la sortida del magatzem però quant van sortir es van trobar amb dues dotzenes de soldats esperant al pati central. Esperant-les. Zira no estava amb condicions de lluitar i Demetra molt menys, així que va fer l'últim que tenia pensat fer però no tenia opció, es va concentrar tot el que va poder, els soldats encara no les havien vist però només era qüestió de pocs segons, just quants els soldats les van localitzar van aparèixer tots els cavalls de les quadres com una allau atropellant als soldats i fent-los entrar en el pànic. Zira va caure al terra exhausta, era cert que el seu poder era gran però espantar i dirigir vint-i-sis cavalls era molt fort i agotador. Demetra que estava més sorpresa que els propis soldats ho va entendre tot tant bon punt la Zira caigué al terra.
- Noia per ser tant jove deu meu el que pots fer. Ja tenen raó els del poble per tindre't por.
- Demetra em coneixes des de fa anys, molt avans que m'instales aquí, saps que mai utilitzo els animals i que si ho he fet es per que no tenia opció.
- Si dona si, ho sé molt be...
Van aprofita l'estampida de cavalls per agafar-ne dos i es van dirigir al poble, més concretament a l'herbolari, on la Zira es podria curar el tall de la cama.
Les filles de la Demetra van baixar quan la Zira i la seva mare, va ser veure a sa mare i tirar-s'hi a sobre plorant d'alegria. Demetra les abraçar i, plorant també, no parava de repetir "ja ha passat tot, ja ha passat tot...". Zira mentrestant va agafar les herbes necessàries per curar-se i es retirar silenciosament en un racó.
- Mare que fas aquí, tan deixat anar? Que ha passat? Em sentir molt de soroll al castell- preguntà la filla gran.
- Maria, tranquil·la, el soroll que heu sentit eren els soldats i una estampida de cavalls atropellant-los- digué Demetra amb mitja rialla.
- Com has dit!?- cridar la filla petita- hi com ha passat això?
- A mi no m'ho preguntis, sinó a ella- respongué senyalant la Zira.
- Ara ho entenc tot- començà a dir la Maria- tan deixat anar i la bruixa ho a espatllat tot i per això tot aquest rebombori. Espero que no et porti més problemes aquesta filla de Satanàs. Encara no entenc que hi fa aquí.
- Com em tornis a dir filla de Satanàs tindrem problemes tu i jo- respongué Zira amb una veu freda com el glaç- seré bruixa però jo no obeeixo a ningú excepte a mi mateixa i a les meves creences, i no obeiré mai ni al teu Deu ni al teu Satanàs ja que per mi no son res ni ningú.
- Zira! Maria! Voleu parar- intervingué Demetra just a temps- Maria ha sigut Zira la que m'ha rescatat d'allà, sinó fos per ella ara mateix estaria esperant la forca o pitjor. I Zira, te'ns d'entendre que som cristianes i que les meves filles només han aprés a descriure així a les bruixes.
- T'ha salvat ella?- exclamà Maria amb desconfiança- I per què?
- Perquè jo assumeixo els meus errors- respongué Zira- i parlant d'això, agafeu tot el que volgueu i despresa, tenim de marxar. Totes.
- Per què?- van preguntar les dues filles alhora.
- Perquè si ens troben aquí ens matar a totes- rematà la Zira- Anirem a casa meva, al bosc no s'atreviran a buscar.

_________________
Amb l'ajuda dels deus i de la magia mantingueu el cap serè i recordeu que la llibertat es el poder, no us deixeu doblegar per la gent que us intenta canviar perque ser bruixa o bruixot es una llibertat desconeguda pels altres. Estigueu en pau amb l'univers i la natura, i el vostre poder serà més gran.