herbari, propietats de l'all

All:

Nom científic: allium sativum L.

Família liliàcies

Descripció:

Planta bulbosa fins 30cm d’alçada, amb les fulles allargades i les flors blanques o rosa pàlid. Arrel en bulb compost de varies dents.

hàbitat:

creix en terrenys sorrencs i secs. També com cultiu en sembrats i horts.

Distribució:

Procedent d’asia central, però es cultiva a Europa desde temps remots

toxicitat:

cap

Floració i recolecció:

Els bulbs es recol.lecten tradicionalment a principis d’estiu i es deixen assecar al aire a llocs sombrejats.

Principis actius:

Oli essencial que conté garcilina, aliína, de la que es deriva la alicina, sals minerals i vitamines, A,B i C.

Propietats:

Vasoldilatador, hipotensor, antiagregant plaquetari, hipolipemiant, hipoglucemiant, bactericida, fungicida, antiviral i vermífug.

Indicacions i comentaris:

Les virtuds medicinals de l’all son múltiples. Destaca per la seva acció vasodilatadora, per la capacitat d’evitar la coagulació i afavoreix la circulació sanguínea.

Es un recurs per prevenir trastorns circulatoris com embolies, trombos i arteriosclerosi. Manté els nivells de colesterol. Ajuda a baixar la tensió sanguínea i allunya la possibilitat de patir una complicació cardíaca. Al reduir els nivells de sucre a la sang, està indicat als diabètics.

L’all es un bon element pre reforçar el sistema inmunològic, augmenta les defenses de l’organisme contra virus i bacteries. S’aconsella com remei natural contra la grip, catarro, bronquitis, laringitis, sinusitis i determinades alèrgies com l’asma. Suposa una gran aportació de vitamines i minerals.

Ajuda a l’expulsió de paràsits intestinals i en ús extern, es una sol.lució molt interessant contra fongs, ull de poll, verrugues i altres afeccions de la pell.

Presentacions i dosis:

Alls crus, sols o com a condiment, en tintura, extractes fluids i pols. Oli essencial per ús tòpic.

precaucions:

evitar dosis elevades, especialment d’all cru, sobretot durant l’embaràs i la lactancia.

Propietats màgiques:

Element: fuego

Deïtat: hècate

Poders: protecció, curació, exorcismes i antirrobatoris

Usos màgics:

s’utilitza per protegirse de la peste.

Absorvir enfermetatrs. S’han de fregar les dents d’all, frescos i pelats, sobre la part afectada del cos, i després llençar-los a l’aigua corrent. l’all s’emprava en un antic encanteri per protegir-se de l’hepatitis.

Per fer-ho porti 13 dents d’all al final d’un cordill penjat del coll durant 13 díes. El darrer día, cap a la mitjanit, camini fins arribar a l’intersecció de dos carrers, treure’s el collar i llençar-lo darrera seu i córrer fins a casa, no mirar enrera.

Es un gran protector. Els mariners el porten a bord del vaixell per protegir-se dels naufragis.

Els soldats el duien a l’edat mitjana per defensar-se, i els soldats romans el menjaven per que els donés valor.

Es posa a casa per evitar l’intrusió del mal, allunyar els lladres, i es penja a la porta per repel.lir a persones envejoses.

L’all protegeix les cases noves.

Si es porta a sobre, protegeix del mal temps i dels monstres; també defensa dels cops de l’enemig.

Mossegar un all per allunyar els intrusos, o esparcir la seva pols per el terra. Es posa sota el coixí dels nens per protegir-los mentre dormen.

Les núvies porten una dent d’all a la butxaca per que els hi porti sort i mantenir allunyat el mal el día de la boda.

Si es frega a les cassoles i paelles avanç de cuinar, elimina les vibracions negatives que podríen contaminar els aliments.

Si es menja, actúa com inductor del desig sexual. I cuan la magnetita o pedra imán natural es frega amb all, perd les seves propietats màgiques.

que els éssers de llum us acompanyin.